Els principals enemics dels brexiters de cara a les eleccions del 12 de desembre al Regne Unit són ells mateixos. El vot euroescèptic està dividit entre el Partit Conservador de Boris Johnson i el Partit del Brexit de Nigel Farage. Ahir acabava el termini per presentar oficialment els candidats i Farage va dir que havia rebutjat una oferta de Johnson perquè es presentés només en quaranta districtes electorals a canvi de presentar candidats amb perfil baix. Finalment va anunciar 270 candidats (de 650) només per competir amb els laboristes. Tot i això, dividirà el vot brexiter.

Farage és un dels líders del referèndum del Brexit, euròfob i amic de Donald Trump, s’ha posicionat en aquestes eleccions com el garant de la sortida de la UE. Els conservadors es presenten a les eleccions demanant a la gent que els donin suport per poder aprovar abans del 31 de gener l’acord que Johnson va signar amb la Unió Europea i que ja va rebre un primer aval del Parlament. Per la seva banda, Farage ofereix un trencament net amb la UE i considera que el pacte de Johnson no és Brexit.

Farage ja li va oferir a Johnson al començament de la campanya una aliança entre els dos partits sempre que estripés l’acord signat amb Brussel·les. Johnson la va refusar. Aleshores Farage va dir que presentaria 650 candidats per fer front a Johnson. Els conservadors el van criticar i li van dir que amb això només aconseguiria debilitar el vot brexiter i, per tant, impedir el Brexit.

El gran mecenes del Brexit i principal aliat de Farage, el multimilionari anglès Arron Banks, el va amenaçar de traslladar el seu suport financer als tories. Això va fer canviar d’opinió a Farage, que dilluns va anunciar que no presentaria candidats als 317 districtes electorals que són en mans dels conservadors. El sistema electoral britànic no és proporcional i funciona per acumulació de vots i per això són tan importants les circumscripcions marginals.

Farage va confirmar ahir que es presentarien a 270 districtes i va insistir que “l’objectiu és combatre els laboristes a cada circumscripció” per poder aconseguir una majoria euroescèptica. Una tercera part de vot laborista és euroescèptic i Corbyn és ambigu en aquesta qüestió. Aquesta decisió encara divideix més el vot euroescèptic perquè Farage competeix amb els conservadors

Johnson està obligat a aconseguir una majoria absoluta (326 diputats) a les eleccions del 12 de desembre per poder garantir la sortida de la UE abans del 31 de gener. Les darreres enquestes (de Deltapoll) li donen un clar avantatge en la intenció de vot amb el 41%, per davant del 29% dels laboristes, del 16% dels liberaldemòcrates i del 6% del Partit del Brexit. Per això va insistir a anticipar les eleccions.

No es pot confiar perquè li podria passar com a la seva predecessora, Theresa May, que va convocar eleccions el 2017 quan tenia un marge de 22 diputats per ampliar la majoria (els sondejos li eren favorables) i va acabar perdent la majoria. Johnson té tres fronts oberts en aquests moments. El primer, a Escòcia, on després de la renúncia de la seva líder al territori, Ruth Davidson, es preveu que els nacionalistes escocesos es quedin amb una dotzena de diputats tories, fet que obliga Johnson a recuperar-los a Anglaterra.

El segon front és l’aliança que han fet nacionalistes gal·lesos, liberaldemòcrates i verds en seixanta districtes per concentrar el vot europeu. I la tercera i més important, el Partit del Brexit. La mateixa enquesta deia que, si no es presentés el Partit del Brexit, els laboristes guanyarien un punt més, però els conservadors cinc més. És a dir, que no es pot permetre el luxe de tenir Farage com a enemic.

Farage va denunciar ahir que els conservadors havien intentat comprar els seus candidats. “Avui, tots els candidats del Partit del Brexit han estat intimidats amb milers de trucades i correus electrònics, fins i tots oficials de Downing Street han trucat als nostres candidats per oferir-los llocs de treball si no es presentaven a les eleccions i això és més propi de Veneçuela que del Regne Unit”, va denunciar Farage.