Un déjà vu del desembre de l’any passat. Les protestes a París del primer aniversari dels armilles grogues van estar marcades pels aldarulls i els enfrontaments entre manifestants i forces de seguretat.

Tres manifestacions estaven previstes ahir a la capital francesa, i només una es va celebrar amb certa normalitat. Des de les deu del matí, la plaça d’Itàlia va convertir-se en escenari d’enfrontaments entre armilles grogues, agitadors i policies. Força més tranquil·la va ser la situació a la resta del país.

Milers de persones van manifestar-se a nombroses localitats, com ara Lió, Nantes i Bordeus. I desenes de rotondes van tornar a ser ocupades per rememorar els talls de carreteres de l’inici del moviment, el 17 de novembre de l’any passat.

Centenars de manifestants, sense portar l’emblemàtica armilla groga i molts d’ells amb la cara tapada, van concentrar-se des de primera hora del matí a la plaça d’Itàlia, al sud de París. Els aparadors d’un centre comercial, d’una sucursal del banc suís HSBC i d’altres comerços van ser objecte de destrosses i diversos vehicles van ser incendiats.

Al llançament de gasos lacrimògens per part dels antidisturbis, que anaven ràpidament al contacte, els manifestants responien formant barricades i cremant contenidors. Tot i que les destrosses d’ahir van resultar força inferiors a les del desembre, va ser de les protestes més agitades dels últims mesos a la capital francesa. Les forces de seguretat ja havien detingut 113 persones a les sis de la tarda.

“La policia vol posar-nos a prova, tenen por que siguem massa nombrosos”, va assegurar a Libération Lionel, un jubilat militant dels armilles des de l’inici del moviment, que va desplaçar-se des de Chartres per participar en la manifestació declarada que havia de començar a les dues de la tarda, però que va ser finalment anul·lada per decisió de la prefectura de policia. “Les manifestacions d’un punt a un altre no serveixen per a res. Només quan la situació s’escalfa, el govern ens escolta”, va defensar Louise, professora de 35 anys.

La normalització dels aldarulls com a forma de protesta reflecteix “una impotència de la política, ja que ha deixat de ser possible expressar la indignació només de manera pacífica”, explica a El Punt Avui Romain Huet, que ha publicat fa poc el llibre Le vertige de l’émeute. De la Zad aux gilets jaunes, en què analitza la importància de les violències urbanes en aquest singular moviment.

Aquest professor de comunicació de la Universitat de Rennes veu connexions entre les manifestacions conflictives dels armilles grogues i les protestes a Hong Kong, Xile i fins i tot Catalunya.