Les defenses de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau i l’exconseller Francesc Homs i sis càrrecs més multats per organitzar la consulta del 9-N del 2014 han presentat al Tribunal Suprem la preparació del recurs de cassació contra la sentència del Tribunal de Comptes, que l’estiu passat els va condemnar a pagar 4,9 milions d’euros com a responsables comptables de la votació popular. Aquest és un pas previ, en què s’anuncien els arguments principals, en espera que l’alt tribunal accepti l’admissió a tràmit del recurs, explica l’advocat Rafael Entrena.

La Caixa de Solidaritat, amb donacions de la ciutadania, va permetre que finalment no s’embargués cap bé particular als càrrecs polítics i tècnics del govern de Mas. Primer es van aportar més de tres milions, i l’estiu passat es va fer efectiva la quantitat pendent, de més de dos milions. Llavors, l’expresident Mas va afirmar que és un “abús de dret que t’exonerin per la via penal de malversació i després et condemnin per la via administrativa”. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va jutjar l’expresident i les conselleres pel 9-N el 6 de febrer del 2017 pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) i va descartar la malversació que exigia Vox, en considerar que els encàrrecs van ser abans de l’advertiment i que es van aturar.

El judici d’avui contra el president Torra, en aquest cas per desobediència a la Junta Electoral Central per no treure els llaços grocs, porta per segon cop un govern sobiranista davant del TSJC.

I el seguirà el judici per desobediència al TC contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament amb l’expresidenta Carme Forcadell, fixat per als dies 28 i 29 de novembre i el 3 i 4 de desembre. El Suprem va escindir-los de la causa principal contra els independentistes catalans i va derivar al TSJC el judici contra Lluís M. Corominas, Lluís Guinó, Ramona Barrufet (tots de JxCat), Anna Simó (ERC), Joan Josep Nuet (EUiA) i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya. El fiscal demana penes de fins a un any i vuit mesos d’inhabilitació, a més d’una multa de 30.000 euros per un delicte continuat de desobediència.