Falten menys de tres mesos perquè els demòcrates comencin les votacions per elegir el candidat a les presidencials de l’any vinent i, lluny d’anar-se aclarint, les primàries continuen obertes i atapeint-se de nous participants. Està sent, la demòcrata, una campanya atípica, amb un nombre rècord d’aspirants a guanyar la nominació (19, actualment) i amb un rival més que probable, el republicà Donald Trump, a les portes de l’impeachment.

A la cursa interna demòcrata s’acaba d’afegir Deval Patrick, primer governador negre de Massachusetts (2007-15) i polític pròxim a Barack Obama, mentre que un altre pes pesant, l’exalcalde de Nova York Michael Bloomberg (2002-13), comença a escalfar a la banda. No és casualitat que tant l’un com l’altre –un moderat i un multimilionari amb passat republicà– s’hagin esperat a fer el pas. Han pres la decisió després de constatar la capacitat de resistència dels representants més progressistes, els senadors Elizabeth Warren i Bernie Sanders, i l’alentiment de l’encara favorit, l’exvicepresident Joe Biden, cara visible del sector centrista juntament amb Pete Buttigieg, jove alcalde considerat per molts la revelació de la campanya.

Warren, flagell de les grans corporacions, manté la segona posició defensant la implantació d’un model sanitari públic universal que eliminaria l’actual sistema d’assegurances privades i que es finançaria amb un impost de nova creació sobre les grans fortunes. El programa liberal (progressista, en la terminologia política europea) de la veterana senadora no deixa dormir l’establishment demòcrata, que ha trobat en Obama el portaveu d’aquest neguit. Trencant la seva teòrica neutralitat en la cursa interna, l’expresident ha desafiat –sense citar noms– l’ala “activista” del partit desmitificant el suposat esperit “revolucionari” dels votants i advertint contra les propostes que “no estiguin arrelades en la realitat”. “L’americà corrent no vol enderrocar el sistema”, va dir durant un acte de recollida de fons per al comitè nacional demòcrata. El risc de fuga de vots s’accentua si es gira massa a l’esquerra, donava a entendre l’expresident, que, apel·lant al pragmatisme, recorda als demòcrates que l’objectiu últim és fer pinya al voltant de qui tingui més possibilitats de derrotar Trump. Encara que aquest no sigui “el teu candidat perfecte”. Hi insistia, segurament, conscient de la paradoxa que, en el moment que el president està més desacreditat que mai, amb un mandat marcat per l’escàndol i la sospita, més acorralat que mai, amb l’aparició diària de testimonis que l’enfonsen en l’Ukrainegate, més a prop que mai del procés de destitució, els demòcrates continuen dividits sobre el programa i l’estratègia i sense tenir a punt encara l’aposta guanyadora que els permeti trepitjar de nou la línia d’arribada a la Casa Blanca.