La Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que rebutgi els incidents de nul·litat presentats per les defenses dels acusats del procés contra la sentència que els va condemnar a penes d’entre 9 i 13 anys per sedició, en considerar que no s’han vulnerat cap dels seus drets.

En el seu escrit, el ministeri públic retreu a algunes defenses que facin servir l’incident de nul·litat per cobrir “un tràmit” per anar al Tribunal Constitucional en empara i fins i tot censura que intentin “construir artificialment una aparença de parcialitat” al tribunal del procés que “serveixi en instàncies diferents per minar la credibilitat i imparcialitat del tribunal”.

Aquest últim argument l’esgrimeix la Fiscalia en resposta a la defensa de Jordi Cuixart –que considera que no l’ha jutjat un tribunal imparcial–, conscient que el líder d’Òmnium Cultural, com tots els altres condemnats, esgotarà totes les vies i acudirà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) després de passar pel Constitucional.

Diversos dels condemnats van al·legar també que s’havia vulnerat el seu dret de reunió i a la llibertat ideològica i d’expressió, però els fiscals sostenen que “aquests drets no van patir, ja que no és possible expressió del dret al marge de la llei”. “No eren drets, eren aixecaments hostils contra les resolucions judicials”, “actuacions delictives d’extraordinària gravetat contra l’ordre públic”, recalquen en un dels escrits.

Partidaris d’haver condemnat a penes més dures per rebel·lió, els fiscals insisteixen en alguns escrits que els acusats van vulnerar l’ordre constitucional i no només l’ordre públic, si bé en altres admeten que en l’aplicació de delicte de sedició va existir “pulcritud dogmàtica i respecte al principi de legalitat”.

Assenyalen que a la tardor del 2017 a Catalunya “va existir un aixecament multitudinari, generalitzat i projectat de manera estratègica” amb “actes d’aixecament públic i violent, pensats i dissenyats per endavant” per “impedir per la força i fora de les vies legals l’aplicació de la llei i el compliment de resolucions judicials”.

Els fiscals mencionen la “lamentable situació” produïda per les filtracions prèvies a què es fes pública la sentència i “la pèrdua de confiança” en la Justícia que això genera, si bé indiquen que el text d’aquesta no va aparèixer en els mitjans, sinó que aquests van avançar una condemna per sedició, “s’ignora si amb coneixement de l’assumpte o mera hipòtesi aventurada”. Així i tot, per a la Fiscalia, aquest episodi no va condicionar la independència del tribunal.

El que sí que reconeix la Fiscalia és una “equivocació” en els fets provats de la sentència –que va atribuir a l’exconsellera de Treball Dolors Bassa les competències en Educació i determinades actuacions per mantenir oberts els col·legis el cap de setmana de l’1-O–, però considera que es tracta d’“un mer error material” que no incideix en el judici de culpabilitat.