No és cap novetat la volatilitat dels càrrecs en l’administració de Trump, però la sortida de Richard Spencer, secretari de l’armada fins a la matinada de dilluns, està envoltada de molta confusió i preocupació per la ingerència presidencial en el sistema judicial militar després de revocar la degradació i deshonra d’un navy seal acusat de crims de guerra, una decisió que per molts envia el missatge que s’ha rebaixat l’estàndard sobre la tolerància de les atrocitats en el camp de batalla.

Fa un parell de setmanes, el president Donald Trump va retornar a Edward Gallagher, un membre de la força militar d’operacions especials dels Estats Units (Navy Seal), el rang que se li havia extirpat. Absolt d’haver assassinat fa un parell d’anys un presoner adolescent d’Estat Islàmic a l’Iraq, havia estat degradat per haver-se fet fotografies amb el cadàver, considerat crim de guerra per l’exèrcit dels EUA.

El Pentàgon, tot i la decisió de Trump, tenia previst continuar amb el procediment dins la justícia militar disciplinària per decidir si podia seguir integrant el cos d’operacions especials, però a finals de la setmana passada tot va entrar en una voràgine de caos i confusió.

Gallagher, amb presència constant a Fox News, el canal televisiu favorit del president, exigia la fi del cas i que li retornessin els honors. El president dels EUA insistia públicament –a través de Twitter, sobretot– que calia aturar immediatament el procediment contra el navy seal perquè s’havia “gestionat molt malament des del principi”. S’enfrontava així als caps del Pentàgon i a les queixes militars per la ingerència presidencial.

El mateix Spencer va dir públicament que una piulada presidencial no era una ordre, i va decidir continuar amb el procés. L’espiral de desavinences va acabar la matinada de dilluns, quan va ser obligat a dimitir perquè el president havia perdut la confiança en ell. Un portaveu del Pentàgon va justificar la decisió argumentant que Spencer havia intentat negociar en privat el restabliment de la insígnia de Gallagher mentre que en públic deia el contrari. Spencer va admetre ahir que estava “astorat” per com s’havia saltat tots els protocols, així com la cadena de comandament, per negociar una sortida al cas Gallagher.

En la carta de renúncia, Spencer va disparar contra el president. “No comparteixo amb el comandant en cap que em va nomenar la mateixa entesa sobre el principi cabdal d’ordre i disciplina”, va etzibar, i hi afegia que “el president mereix un secretari de l’armada que estigui alineat amb la seva visió per al futur del cos”.

Les paraules del ja exsecretari de l’armada van recordar, i molt, les que va utilitzar James Mattis quan va dimitir com a secretari de Defensa per desavinences sobre la retirada de tropes de Síria, fa gairebé un any.