La maledicció del Sahel
Tretze soldats francesos moren en el xoc de dos helicòpters durant una operació contra gihadistes a Mali
L’incident reobre el debat sobre la intervenció occidental en una regió marcada per la inestabilitat
La pitjor tragèdia en l’exèrcit francès dels últims 36 anys. Abans-d’ahir al vespre, tretze soldats francesos van morir durant una intervenció militar a Mali, segons va anunciar l’Elisi. En el marc d’una operació contra milícies gihadistes al sud-est d’aquest país africà, dos helicòpters de l’exèrcit van xocar de manera accidental. Cap dels soldats a bord va sobreviure a la col·lisió.
Un tràgic accident amb el balanç de víctimes més sever per a França després de l’inici de la seva intervenció militar al Sahel, el 2013. I que situa en el centre del radar mediàtic la conveniència d’un desplegament militar per estabilitzar una zona tan extensa com Europa i que resulta fonamental per controlar les rutes migratòries cap al Vell Continent.
“Saludo el coratge dels soldats francesos compromesos al Sahel i la seva determinació per continuar amb la seva missió”, va reaccionar el president Macron després que s’informés de la mort dels sis oficials, sis sotsoficials i un capità. Aquestes defuncions s’afegeixen als 28 soldats francesos que ja havien mort al Sahel en els últims sis anys. Des que el 2013 l’aleshores president Hollande va decidir intervenir a Mali per evitar l’ofensiva de grups gihadistes contra la capital, Bamako, aquesta extensa zona del nord d’Àfrica s’ha convertit en el principal escenari de l’acció militar de França. Fins a 4.500 soldats hi ha desplegats pels cinc països que la integren: Mali, Mauritània, Burkina Faso, el Txad i el Níger.
La ministra de Defensa, Florence Parly, i el general François Lecointre, cap de l’estat major de les forces armades, van comparèixer ahir al migdia per aportar detalls sobre l’accident. “Des de fa uns dies, grups de paracaigudistes de l’operació Barkhane estan perseguint terroristes entre Gao i Ménaka [sud-est de Mali]”, va assenyalar Parly, que va precisar que abans-d’ahir a la tarda “van començar combats de terra”. “Era negra nit. La unitat terrestre va demanar suport aeri. La foscor era total, cosa que dificultava l’operació.” “Cap a les 19.40 h, durant una maniobra de reconeixement de l’enemic, l’helicòpter Cougar i un Tigre van xocar i van quedar destruïts, a curta distància l’un de l’altre”, hi va afegir Lecointre.
Homenatge als Invàlids
Segons va explicar el cap de l’exèrcit, el sinistre es va produir enmig de combats contra una milícia d’Estat Islàmic del Gran Sàhara. La ministra va anunciar també un homenatge als militars morts al Palau dels Invàlids, a París. Es tracta de la pitjor tragèdia per a les forces armades franceses des de l’atemptat suïcida islamista contra una unitat de paracaigudistes al Líban el 1983, en què van morir 58 soldats. Malgrat la commoció, l’accident va incentivar el debat sobre la conveniència de l’operació Barkhane. Pel primer ministre, Édouard Philippe, la intervenció militar al Sahel “és indispensable” per “evitar la desestabilització d’estats que són socis i amics”. Responia així a un diputat de França Insubmisa (populistes d’esquerres) que exigia posar punt final a una operació “que ha costat 3.500 milions d’euros”. L’accident es produeix després que en els últims mesos grups gihadistes hagin intensificat les accions. En aquesta mateixa regió del sud-est de Mali, la branca regional d’Estat Islàmic va cometre el dia 1 de novembre un atemptat en què van morir 49 soldats malians. L’endemà, un membre de Barkhane va morir en un altre atac.
No obstant això, la complexitat del Sahel rau en la diversitat dels actors que França hi combat. París dona suport a governs autocràtics que qualifiquen de “terrorista” qualsevol milícia rival. Això ha comportat que les tropes franceses hagin actuat contra grups que no eren fonamentalistes islàmics, sinó que es focalitzaven en reivindicacions socials i econòmiques, com va succeir a principis d’any al Txad en els bombardejos de l’aviació francesa contra la Unió de Forces de la Resistència, un moviment armat opositor. Unes intervencions que sovint reforcen el suport de la població local a aquestes organitzacions “terroristes”. Sis anys després, la presència francesa al Sahel s’enquista, però la inestabilitat hi perdura.
LES XIFRES
Múltiples operacions estrangeres
Enric BonetFrança té una important presència a la zona del Sahel, amb uns 4.500 soldats, però no es tracta de l’únic actor internacional present en aquesta regió del nord d’Àfrica. La tardor del 2017, els governs dels cinc principals països de la zona –Mali, Mauritània, Burkina Faso, el Txad i el Níger– van impulsar una força militar conjunta, coneguda com el “G5 Sahel”, per combatre els grups gihadistes. Malgrat el suport del president Macron i de l’ONU, aquesta iniciativa arrossega problemes de finançament i coordinació. A més, 13.000 cascos blaus s’hi troben desplegats en una de les operacions més importants de les Nacions Unides actualment. I 620 soldats de 28 països europeus participen en una operació d’entrenament de les tropes de Mali. Una proliferació d’intervencions internacionals que no ha aconseguit estabilitzar el Sahel. Així ho reflecteix l’augment significatiu del nombre d’atemptats durant aquest any a Burkina Faso i al Níger.