El dret a decidir i el seu possible encaix en la reforma de l’Estatut de Gernika són les principals discrepàncies entre els partits bascos, que afrontaran, en les pròximes setmanes, la fase decisiva d’aquest procés obert en la Ponència d’Autogovern del Parlament autonòmic.

Aquesta ponència, en què participen totes les forces de l’arc parlamentari basc (PNB, EH Bildu, Elkarrekin Podem, PSE-EE i PP), va aprovar el setembre del 2018 les bases i principis que hauria de respectar una proposta legal de reforma de l’Estatut d’Autonomia. L’acord no va ser unànime, i va ser subscrit pel PNB i EH Bildu, grups que tenen majoria a la cambra.

Les bases acordades inclouen una consulta ciutadana sobre el text final de reforma que aprovaria el Parlament basc, i que se celebraria abans de negociar la proposta amb l’Estat per al seu encaix jurídic. També es parla d’una relació amb l’Estat “singular, bilateral i de naturalesa confederal en el marc constitucional”.

La ponència va designar un grup d’experts –cada partit en va elegir un– amb la missió de redactar una proposta de text articulat de nou Estatut d’acord amb les bases aprovades, a les quals s’oposen PSE-EE i PP i defensa Elkarrekin Podem només en el capítol relatiu als drets dels ciutadans i de la dona.

La comissió d’experts ha d’acabar la seva feina aquesta setmana i, tot i que no ha transcendit el contingut del document que estan elaborant, sí que ho han fet les diferències entre els partits i que es concreten en si el nou text inclou i de quina manera el dret dels ciutadans bascos a decidir el seu marc jurídic i polític de relació amb l’Estat.

EH Bildu ja ha anunciat que es desmarcarà de la proposta perquè entén que no respecta les bases pactades amb el PNB. El PP i els socialistes, socis del PNB en el govern basc i en les principals institucions d’Euskadi, consideren que la posició defensada per l’expert designat pel PNB desborda el marc constitucional perquè manté el dret a decidir, que podria quedar recollit en una disposició addicional.

El president penebista, Andoni Ortuzar, va explicar diumenge que el seu partit defensarà en la ponència “la capacitat d’Euskadi per autogovernar-se i decidir lliurement el seu futur”, sense precisar com s’encaixaria aquest reconeixement en el nou document.

Si es compleix el calendari previst, el text dels experts jurídics passarà dilluns a la mesa del Parlament basc. Després arribarà a la Ponència d’Autogovern, òrgan que haurà de determinar els pròxims passos a fer. El govern basc espera que arribi al Parlament una proposta “com més àmplia i consensuada millor”.