La sentència del Tribunal Suprem contra els independentistes catalans, condemnats per sedició i no per rebel·lió, com volia la fiscalia, provocarà conseqüències directes en causes pendents. La primera: a l’excúpula de la policia catalana. La defensa del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha sol·licitat ara a la fiscalia que aclareixi abans del judici, fixat pel proper 20 de gener a l’Audiencia Nacional , si canvia l’acusació de rebel·lió (amb una pena d’11 anys de presó) per la de sedició contra l’excap dels Mossos, davant la resolució de l’alt tribunal. La defensa de Trapero, exercida per la penalista Olga Tubau, indica, en l’escrit, que davant “l’excepcionalitat processal” creada pel Suprem, cal fer aquest aclariment per garantir el dret de defensa del major. I també de garantir el jutge predeterminat per la llei, ja que si se l’acusa de sedició, tal com l’ha definida el Suprem, l’Audiencia Nacional perd la seva competència “objectiva”, i hauria de ser jutjat a l’Audiència de Barcelona.

Fins ara Trapero no havia qüestionat la competència de l’Audiencia Nacional, a Madrid, com sí que van fer els Jordis i, fa poc, l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, defensat per Jaume-Alonso Cuevillas, i subscrit per l’exdirector del cos Pere Soler. La sala d’apel·lacions assegurava que la competència era de l’Audiencia Nacional perquè eren “sedicions que persegueixen fins rebels”, fet –afegeix Tubau– que ara no confirma el Suprem, ja que en la sentència sosté que no volien trencar amb l’Estat sinó negociar un referèndum.