La unanimitat que fins ara havia presidit les resolucions del Tribunal Constitucional (TC) sobre afers relatius al procés sobiranista ha quedat trencada. El motiu ha estat la resposta a un recurs d’empara que l’exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va presentar el febrer del 2018 per l’ordre de presó preventiva dictada en contra seu. El ple de l’alt tribunal reunit ahir el va desestimar, però amb el vot particular de tres dels dotze magistrats presents. Aquesta dissensió, fins ara inèdita, es podria tornar a visualitzar d’aquí a dues setmanes, quan previsiblement toqui resoldre un altre cas relatiu a Junqueras que també s’havia de votar ahir, però que es va decidir ajornar enmig d’aquesta atmosfera de falta de consens intern.

En el seu primer recurs, el líder d’ERC argumentava que la decisió adoptada primer per la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela (4 de desembre del 2017), i confirmada després pel magistrat del Suprem Pablo Llarena (5 de gener del 2018), d’ordenar el seu ingrés a presó, va vulnerar diversos drets fonamentals, com ara el de la llibertat ideològica i d’expressió, presumpció d’innocència o tutela judicial efectiva, en el seu vessant d’accés al recurs, entre d’altres. La sentència aprovada pel ple d’ahir, i que ha estat redactada pel president del Constitucional, Juan José González Rivas, encara no s’ha fet pública, però sí que ha transcendit que els arguments bàsics per rebutjar la petició de Junqueras són que en les decisions judicials objecte d’esmena “es van complir les exigències constitucionals de previsió legal, finalitat legítima i proporcionalitat”. Ara bé, tres dels magistrats del denominat sector progressista –Fernando Valdés Dal-Ré, Juan Antonio Xiol Ríos i María Luisa Balaguer Callejón– van emetre un vot particular, del qual encara tampoc s’ha conegut el contingut, en què discrepen del veredicte emès. L’argumentació que puguin acabar donant pot ser vital amb vista a sustentar els litigis que la defensa de Junqueras iniciarà previsiblement a partir d’ara en instàncies europees. Igualment, un quart representant del TC, Santiago Martínez-Vares García, va optar per un vot concurrent, que implica que, si bé està d’acord amb la resolució, no veu bé l’argumentació que la justifica.

En el ple d’ahir també estava previst tractar un segon recurs interposat en el seu dia per l’exvicepresident català, i que en aquest cas demanava l’empara davant d’una altra decisió de Llarena que li va impedir poder assistir a la sessió constitutiva del Parlament, el gener del 2018. En aquest, cas la ponència de la sentència anava a càrrec del progressista Juan Antonio Xiol, que defensava que s’hauria d’haver concedit un permís a Junqueras per poder participar en el ple. Davant la possibilitat, més que real, que aquesta posició topés amb un pronunciament contrari de la majoria de magistrats conservadors, es va optar per no resoldre aquest punt i portar-lo a votació en un nou ple, d’aquí a dues setmanes, amb un nou redactat que vagi més en sintonia amb el sentit predominant al TC. Això no estalviarà, però, que es tornin a visualitzar discrepàncies en forma de vots particulars.