La tensió entre els Estats Units i la Xina és constant des de fa mesos, amb estira-i-arronses permanents que posen en situació delicada la relació entre les dues principals potències mundials i, de retruc, la resta de països. Però l’últim episodi, una escalada més en les animadversions, podria marcar una nova fita en les provatures de fins on es pot tibar la corda.

La matinada de dijous, el president nord-americà, Donald Trump, signava una llei en suport als manifestants a Hong Kong que autoritza sancions a càrrecs xinesos acusats d’abusos contra els drets humans. Ho feia gairebé a contracor, sabent que posar més pressió a la Xina pot afectar les negociacions que han de posar fi a una guerra comercial que s’està allargant massa i que, tot i les constants declaracions que l’acord està a punt, mai acaba de concretar-se.

Trump tenia poc marge de maniobra, i el seu desig era mantenir-se en l’ambigüitat que el caracteritza tan sovint: donant suport als manifestants però, alhora, recordant que és “molt amic” del president xinès, Xi Jinping. Però els líders republicans l’empenyien a actuar per defensar les protestes i atacar la Xina i la repressió; el Congrés el va deixar sense opcions quan va aprovar el text de forma aclaparadora: unanimitat al Senat, 417 a 1 a la Cambra de Representants. Qualsevol intent de vetar la mesura hauria estat absurd.

“Signo aquesta llei per respecte al president Xi, a la Xina i a la gent de Hong Kong”, va dir Trump en un comunicat, ja instal·lat al club privat de Florida on passarà les festes d’Acció de Gràcies. “És promulgada amb l’esperança que els líders i representants de la Xina i Hong Kong puguin amigablement resoldre les seves diferències i dur a un llarg període de pau i prosperitat per a tothom”, va afegir.

El govern de Pequín es va llevar molt enfurismat, denunciant la “greu intervenció” de Washington en la política xinesa i van començar a volar les amenaces de represàlies. “És una greu violació de les lleis internacionals i les normes bàsiques de les relacions internacionals”, es va queixar el Ministeri d’Exteriors del gegant asiàtic. La retòrica de la resposta xinesa va ser molt dura, en línia amb els advertiments que feia dies que arrossegaven en previsió que la llei s’acabés promulgant.

“Ateniu-vos a les conseqüències”, avisaven als EUA des de principis de setmana. De moment, no se sap quines serien les represàlies; segons el diari xinès Global Times, un dels possibles contraatacs podria ser prohibir l’entrada a la Xina dels congressistes nord-americans que van impulsar la llei.

Per segona vegada en una setmana, Pequín va cridar a consultes l’ambaixador nord-americà, Terry Branstad, per exigir-li que aturin immediatament la ingerència en assumptes interns i que no apliquin la llei si no volen “perjudicar encara més la relació i la cooperació” entre ambdós països.

Per a Pequín, la llei aprovada és la prova indiscutible que els països occidentals, liderats pels Estats Units, estan promovent les manifestacions per desestabilitzar el país. “Fa que entenguem les intencions sinistres i la naturalesa hegemònica dels EUA. Només farà que el poble xinès s’uneixi. És un pla destinat al fracàs”, van advertir.

Més enllà d’això, la veritable preocupació és com afectarà aquest conflicte les negociacions comercials que han de posar fi a la guerra comercial que ja fa molts mesos que dura, i que en dues setmanes s’hauria d’intensificar encara més amb noves imposicions d’aranzels dels Estats Units a productes xinesos, incloent-hi béns de consum.

Ningú sap encara si les taxes s’aplicaran o hi haurà una nova moratòria per rebaixar la tensió que pugui dur a la signatura d’un acord que es resisteix des de fa setmanes. Tot i que Trump fa dies va anunciar un principi d’acord “històric” per a una “fase u” de l’acord, tancar els serrells s’està convertint en una missió impossible. Fins ara, la qüestió hongkonguesa havia estat fora de la taula de negociacions, però ara tot canvia. Conscient d’això i per evitar danys instantanis, no és casual que la Casa Blanca informés de la promulgació de la llei amb els mercats nord-americans tancats i amb les maletes enllestides per a les festes d’Acció de Gràcies.