El nou electró lliure de l’Aliança Atlàntica. El president francès, Emmanuel Macron, va assumir ahir plenament les seves declaracions sobre “l’estat de mort cerebral” de l’OTAN. Després de reunir-se a París amb el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, no només va evitar matisar les seves polèmiques paraules, sinó que també va denunciar que en les últimes cimeres havia constatat una “desconnexió alarmant i inacceptable”.

Macron manté així el seu torcebraç sobre el funcionament de l’OTAN, pocs dies abans que els dirigents europeus i nord-americans es reuneixin dimarts que ve a Londres en una cimera en què commemoraran el 70è aniversari del Tractat Atlàntic.

“Assumeixo totalment el fet d’haver desvelat les ambigüitats”, va dir el president francès durant una roda de premsa conjunta amb Stoltenberg al Palau de l’Elisi. Tot i compartir la voluntat de “garantir l’èxit” de la cimera del 3 i 4 de desembre, algunes diferències significatives van cristal·litzar entre tots dos. Macron va lamentar que les últimes reunions de l’OTAN havien “estat únicament dedicades a saber com es podria disminuir el cost financer per als Estats Units” i va demanar una reflexió sobre punts essencials, com ara “la pau a Europa”, la relació amb Rússia o la designació del terrorisme, en lloc de Moscou o Pequín, com l’enemic a combatre per l’OTAN. Stoltenberg va recordar que la Unió Europea (UE) no té, segons ell, els mitjans per garantir la pau a Europa per si sola. Després que Trump agités les últimes cimeres de l’OTAN per la càrrega financera que aquesta suposa per a l’administració nord-americana, ara són les paraules de Macron l’origen de la controvèrsia. En una entrevista al setmanari britànic The Economist, el dirigent centrista va alertar que “el que estem experimentant actualment” és “la mort cerebral de l’OTAN”. D’aquesta manera, volia expressar el malestar francès per la debilitat de les potències europees, especialment Alemanya, en matèria militar i geopolítica. De fet, també va demanar ahir als seus socis europeus més suport a la intervenció francesa al Sahel, després de la mort dilluns de 13 soldats francesos a Mali.

Amb les seves crítiques a l’OTAN, Macron també volia denunciar els interessos divergents que Turquia, França i els Estats Units –tots ells membres de l’Aliança– defensen al nord de Síria després de l’ofensiva turca contra els kurds.

El president francès va reiterar ahir aquesta posició lamentant que Turquia hagués emprès una “intervenció militar que posa en perill l’acció de la coalició contra Estat Islàmic”. Unes paraules que no van agradar a Ankara. “Macron no pot ser el líder d’Europa”, va reaccionar el ministre d’Exteriors turc, Mevlut Cavusoglu.

Les declaracions de Macron han suposat un enèsim motiu de discòrdia entre París i Berlín. L’establishment alemany va marcar ràpidament distàncies. Així es va constatar dimecres, quan la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va defensar que la UE i l’OTAN “no eren rivals”, sinó “complementàries”. A més, segons va revelar diumenge el New York Times, en el sopar del 30è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, Merkel va retreure al francès que està “cansada” d’haver de “recollir les tasses” que trenca amb les seves polèmiques declaracions.