L’audiovisual, recordeu els germans Lumière, va néixer com un gran avenç tecnològic, així que no ens ha d’estranyar que la intel·ligència artificial (IA) hagi estat adoptada per la indústria, a través del machine learning, xarxes neuronals, reconeixement de so i imatge i realitat augmentada i virtual, entre d’altres. A Catalunya, diverses empreses de la indústria hi estan dient la seva, com ha quedat palès en la Setmana del Talent Audiovisual, organitzada pel Clúster Audiovisual de Catalunya.

Vysion, empresa que està al capdavant en els camps de realitat augmentada i virtual, ja disposa d’algun projecte en què la IA és protagonista. Xavier Conesa, director de serveis a clients de la firma comenta: “Hem dissenyat un algoritme per crear un sistema que sap apreciar l’art, a partir de recursos d’imatge i àudio.” Com aclareix, es tracta que “la màquina aprengui com funciona el cervell humà”. En un altre projecte en què s’ha embarcat “es dona vida a avatars en capturar tot un actor real en 3D.” L’experiència s’ha realitzat amb actors que han donat el seu consentiment perquè siguin “capturats” i, com diu Conesa, “la gràcia és que el sistema pot ser lliure perquè vagi evolucionant per si mateix”. Per Conesa: “La IA ens permet anar més enllà de la pantalla plana, cap a la personalització elevada a la màxima potència, amb experiències en què les històries no seran lineals.”

Lavinia Voice, una filial de la productora Lavinia nascuda per impulsar l’àudio en línia, està utilitzant la IA, com explica Xavier Fisa, cap d’estratègia, per aplicar-la al món de l’assistent: “Podem utilitzar la veu per interactuar amb continguts audiovisuals, que demanarem per veu.” L’experiència, adaptada a l’assistent Alexa, d’Amazon, i al Google Assistant, “té com a element màgic la hiperpersonalització de continguts a la carta”: “A més, el contingut no serà lineal, jo puc decidir amb quina profunditat ho consumeixo.” Per Fisa, el nou repte per a la IA adaptada a la producció audiovisual serà “entendre la psicologia dels usuaris”.

L’empresa ha realitzat per a RTVE Lunnis de leyenda, en què uns personatge trien d’una ficció i el nen la pot fer evolucionar de manera personalitzada, i Alexa, abre cuentos de Clan, en què l’assistent exerceix de contacontes.

Un altre actor molt dinàmic del nostre clúster audiovisual és Videoconversion, que es dedica a l’arxivística de l’audiovisual. Com explica Santi Soler, director de la firma, fan servir la IA “per fer una gestió intel·ligent de localització de continguts, entre milers d’hores”. El seu sistema pot fer transcripcions de l’àudio amb subtítols en 50 idiomes i fer cerques per paraules o facials: “Poses la imatge d’una persona i et surten totes les escenes en què surt.” Videoconversion està oferint la seva tecnologia a grans productores i televisions, que fins i tot han concebut programes sencers a partir d’aquesta aplicació de la IA.

Perill de saturació per al consumidor: només el 2018, es van llançar a l’esfera audiovisual 12.000 continguts nous. Cal separar el gra de la palla, doncs, perquè si no, “la gent pateix ànsia a l’hora de triar”, com diu Francesc Martori, cap de ciència de les dades de Konodrac, firma especialitzada en tecnologies de big data. Garbellant les dades a través de la IA, hi pot haver dos camins: “O bé observem gent que mira coses semblants a les que tu mires i te les recomanem, o bé detectem continguts que s’assemblen als que t’agraden.” La tecnologia de Konodrac, de metadatar els continguts, “té la gràcia d’integrar-ho tot, les metadades i els patrons de consum, amb la possibilitat de suggerir als consumidors aquell contingut que encara no sap que li interessa”.

Per Miquel Rutllant, president del Clúster, “cal que la indústria, les empreses i l’administració treballin conjuntament per millorar les infraestructures audiovisuals, atreure tecnològiques d’arreu i posicionar Catalunya com un hub d’innovació tecnològica del sector”.