Mercè Miralles és directora de l’institut Pau Claris de Barcelona des de fa 21 anys. Fins fa tres anys mai havia visitat un altre centre educatiu, com a producte de la filosofia tan estesa de competir més que no pas compartir. “Hem obert portes perquè ens visitin altres centres, una cosa que al principi va costar perquè es veia pretensiós. Hem après molt de les visites que hem rebut”, explica. Tana Tarapiella, directora de l’escola Edumar de Castelldefels, assenyala al seu torn com quelcom que sembla tan fàcil com és moure unes taules de lloc pot contribuir a crear espais oberts que fomentin l’experimentació. “Aquestes maneres de fer ajuden a la inclusió sense haver de pensar-hi”, defensa. Anna Salvans, cap d’estudis de l’escola Barnola d’Avinyó, assenyala com la barreja d’alumnes de diferents edats i la comunicació amb altres mestres ha ajudat a millorar el sistema educatiu.

Tots tres centres han participat, en els últims tres anys, en el projecte d’innovació educativa Escola Nova 21, promogut pel centre Unesco de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona, EduCaixa i la Universitat Oberta de Catalunya. Tot just es clou el programa que tracta de promoure un canvi de model educatiu. El director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, assegura: “Ja no n’hi ha prou que s’asseguri que tots els infants vagin a l’escola. Ara cal garantir el dret de tothom a una educació de qualitat”, atenent el canvi que demana l’Agenda 2030 de la Unesco. I la proposta que fa Escola Nova 21 parteix del centre educatiu com a subjecte, la valoració del potencial dels docents i la promoció de la col·laboració entre ells i entre els centres i l’acompanyament dels centres dotant-los de recursos i formació, com ara breus estades en altres escoles i instituts per saber com treballen. “No es tracta de canviar de metodologia, sinó d’adoptar un paradigma d’excel·lència i qualitat que s’ha de generar a partir de l’autonomia i l’apoderament dels centres i docents”, explica Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21. Una autonomia que no s’ha d’entendre com a aïllament, segons Vallory, sinó com a interacció entre centres.

Escola Nova 21 ha treballat amb 30 centres, que configuren una mostra representativa, ja que n’hi ha de públics i de concertats, de primària i de secundària, repartits per tot el territori. Els centres formen part d’un conjunt de 494 instituts i escoles que treballen en alguna de les 64 xarxes locals pel canvi a Catalunya.

Els primers resultats, que ahir es van exposar en un acte al CosmoCaixa, assenyalen que s’ha donat “un canvi molt significatiu” en el 40% del temps lectiu. El 69% dels centres consideren que s’ha produït molt o bastant canvi respecte del 2016 en propòsit, pràctiques d’aprenentatge, avaluació, organització del centre i relació amb l’entorn. Els canvis s’han donat de manera similar a tots els tipus de centres educatius.

És aviat, però, per saber quina incidència té el canvi de model sobre l’alumnat. “Caldria almenys tres anys més per avaluar els resultats”, explica el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín. Sí que s’han detectat les reticències que un canvi de model tan profund provoca. D’una banda, fer entendre a les famílies que “no passa res perquè l’escola tingui un model diferent”, segons Tarapiella. D’una altra, alterar les dinàmiques d’un professorat que no sempre està obert a canviar coses que entenen que funcionen. I que poden topar amb les seves condicions laborals, ja que el fet de fer treballar conjuntaments tres o quatre professors de diferents matèries en una mateixa aula, com es fa al Pau Claris, “implica més hores de reunió”: “Els nostres docents treballen més i estan més cansats. Però no estan cremats. El professor cremat és el que està avorrit”, conclou Mercè Miralles.