El 14 de novembre de 2019 l’Ajuntament de Barcelona va acordar suspendre, per un termini màxim d’un any, la concessió de llicències per a l’explotació de pisos turístics. Si bé l’acord recull altres suspensions, com, per exemple, les comunicacions prèvies a l’inici d’aquesta activitat, la principal mesura afecta la concessió d’aquesta preuada llicència. Recordem que les multes per explotar un pis sense llicència oscil·len entre 60.001 euros i 600.000 euros.

Aquesta suspensió recorda la moratòria sobre la concessió de llicències hoteleres que el mateix Ajuntament va acordar el 2 de juliol de 2015, i que va donar lloc l’any 2017 al Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (Peuat), el qual segueix en vigor, però amb els dies comptats. És a dir, el que havia de suposar una solució tecnicojurídica a la moratòria de l’any 2015, acaba el 2019 amb una nova moratòria.

No hem de passar per alt que els hotelers han combatut el Peuat des del seu inici, obtenint nombroses resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ho anul·len tot, o part, d’aquest. És previsible que aquesta sort judicial sigui la conseqüència d’aquesta mesura suspensiva.

Les conseqüències d’aquesta suspensió “expressa” són clares: les sol·licituds presentades, fins i tot complint amb els requisits del Peuat, quedaran paralitzades sense més tràmit. L’horitzó que s’albira a Barcelona respecte a la gestió del turisme no és molt esperançador, és previsible que aquesta moratòria es prorrogui fins als dos anys mentre es produeixi la tramitació d’una nova norma que arrebossi el malparat Peuat. Amb això s’obre un escenari incert: (i) si la nova norma que substitueixi el Peuat serà més restrictiva, (ii) si serà una refosa de normes anteriors o (iii) si serà una norma similar a la que tenen altres ciutats europees.

La versió oficial de l’Ajuntament és que estem davant una suspensió ad cautelam, en espera que la Generalitat aprovi abans del 31 de desembre de 2019 el Decret de Turisme. No obstant això, els antecedents històrics de Barcelona fan preveure que el resultat d’aquesta moratòria tindrà com a resultat una nova normativa de dubtosa qualitat jurídica.

En qualsevol cas, tal com hem pogut comprovar personalment en un expedient administratiu afectat per aquesta moratòria, ni el mateix equip tècnic de l’Ajuntament sap donar una resposta sobre el futur que ens ofereix, donant joc a l’especulació i a les conjectures sobre el que vindrà: serà una normativa més restrictiva? Menys? Condicionarà l’obtenció de llicències l’actuació que es faci de l’immoble mentre duri la moratòria? Quina alternativa s’ofereix als interessats en aquesta mena d’explotació turística?

Amb un problema enquistat des de fa anys, i uns actors amb posicions oposades, serà difícil aconseguir, a curt termini, una solució que satisfaci a tots. Davant aquest fet, la millor solució serà la prudència en la presa de decisions per part de professionals i inversors, ja que la política sol anar sempre un pas per darrere de la creació d’oportunitats.