Els immigrants han ocupat el 38% dels nous llocs de treball generats el 2018. Un percentatge que dobla el que s’havia anat registrant en els anys de la recuperació econòmica a Catalunya. Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), els nouvinguts han acumulat un 19% de les ocupacions generades entre els anys 2014 i 2018 i en només un any, el 2018, un 38% de les noves feines creades.

La dada pot resultar alarmant per als votants de l’extrema dreta, però els experts asseguren que es tracta d’una tendència necessària i natural com a resposta als greus problemes d’envelliment de la població local. Raul Ramos, professor d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), explica que el nostre mercat laboral necessàriament haurà d’incorporar nouvinguts. “Que un important percentatge dels llocs de treball que generem siguin ocupats per gent d’altres països és un fet que tindrà continuïtat, per un envelliment molt ràpid de la població”, i afegeix que hi ha una demanda molt ràpida de reposició en moltes professions i sectors que no es pot cobrir amb els joves nascuts aquí. “D’una banda, perquè no són suficients i, també, perquè no estan disposats a agafar aquest tipus de feines”, diu Ramos.

Passa especialment en els sectors en què més ha augmentat la creació d’ocupació com el comerç i el sector sociosanitari, especialment en l’àrea de dependència, una veta de mercat en què l’ocupació que s’està creant aquí està captant sobretot gent de fora o bé la que hi havia aquí abans de la crisi.

Les previsions, tenint en compte la piràmide poblacional són que, en deu anys, si hi ha un creixement important del mercat laboral serà a causa de les persones que vindran de fora, ja que els llocs de treball que hi pugui haver disponibles aniran sent ocupants per estrangers.

Si mirem enrere i analitzem què va passar en el temps previs a la crisi, sí que hi va haver un creixement molt important de l’ocupació per part de la població migrada que encara no s’ha recuperat. L’any 2007, per exemple, dels gairebé 90.000 llocs de treball nous que es van crear a Catalunya, 61.000 van ser per a persones nouvingudes. Per tant, la creixent incorporació de nouvinguts no deixa de situar-se en una mena de recuperació de l’estructura del mercat de treball d’abans de la crisi.

Es dona el cas que les taxes d’activitat i d’atur de la població estrangera també són més altes que les de la població nascuda aquí. D’una banda, perquè busquen més feina que els locals i, de l’altra, perquè encara hi ha un gruix de gent que va perdre la feina i que encara no l’ha recuperada.

De fet, si comparem les dades, l’any 2007 hi havia registrats 600.000 treballadors d’origen estranger i ara en són 458.000. És cert que una bona part ha migrat a altres països europeus o al seu país d’origen, però, en canvi, el nivell d’ocupació dels espanyols s’ha recuperat. “La pressió per trobar feina és més alta per als estrangers i estan encara per sota dels nivells d’ocupació previs”, explica el professor d’economia aplicada de la UB.

Així que les dades demostren que el creixement de l’any 2018 respecte al 2017 entra dins de la lògica. L’ocupació entre els nadius va créixer un 1,9% mentre que entre els estrangers ho va fer en un 7,8%.

Té a veure, a més, amb una altra dimensió que l’EPA no reflecteix per territoris, i és el tipus de contracte. “Els immigrants tenen una major temporalitat i una major parcialitat que la resta i, per tant, hi ha una major rotació. Fa que estiguin permanentment entrant i sortint del mercat laboral, molt per sobre encara que en el cas dels natius, que tenen una major proporció de treballs indefinits”, explica Dolors Llobet, secretària d’Acció de CCOO.

Si ens fixem en els fluxos de migració dels darrers anys, les dades mostren que encara no s’han recuperat les xifres d’abans de la crisi a Catalunya. Les dades de flux d’immigració total de l’any 2018 (les últimes disponibles) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) són similars a les de l’any 2008, (137.000 front a 144.000) amb una diferència substancial, i és que aleshores els natius que tornaven de l’estranger (inclosos en l’estadística) eren una quarta part que ara. “Amb la crisi es va donar una major mobilitat dels nostres joves, que sortien a fora a treballar, i la proporció d’aquests joves que ara retornen ens permet incorporar talent amb més valor.”

Segons es pot llegir en el darrer Anuari Econòmic Comarcal 2019 de BBVA, que coordina Josep Oliver, catedràtic emèrit d’economia aplicada de la UAB, cal destacar el paper creixent d’aquells nascuts a fora de l’Estat espanyol en la nova ocupació, un fet distintiu dels darrers anys i, en particular, del 2018.