“Tú que te mereces un príncipe, un dentista”, deia una cançó del 2001, arrossegant clixés que ja aleshores no responien a la realitat d’una professió, la de dentista, que, atacada per molts fronts, havia viscut temps millors. Han transcorregut gairebé dues dècades d’aquella tonada i el panorama de la professió ha evolucionat de la pitjor de les maneres, segons el balanç del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya.

Allò que havia estat el vedat d’uns pocs, que es guanyaven molt bé la vida, ara és un mercat obert amb nous models d’empresa, de gestió i de comercialització que han permès que molta més gent pugui pagar-se un tractament, o bé perquè els preus han baixat o bé perquè ara es poden finançar. D’aquesta manera, el mercat de la salut dental no ha deixat de créixer, i, tenint en compte que la meitat de la població no va mai al dentista, encara té marge per continuar fent-ho. El problema, al parer del Col·legi, és que aquest creixement s’ha fet a còpia de convertir el pacient en client i mercantilitzar la salut: “D’un oligopoli que exigia un canvi hem anat a l’altre extrem, posant la salut al servei del màrqueting, i això és un perill”, afirma Antoni Gómez, president del Col·legi.

Els escàndols empresarials protagonitzats per cadenes de clíniques dentals dels darrers anys semblarien donar la raó a Gómez. Funnydent, Vitaldent (2016) i iDental (2018) han deixat, en alguns casos, milers de pacients sense tractament i endeutats.

Però Marcial Hernández, consultor del sector i autor del llibre Con la boca abierta, pensa que el fet que hi hagi “delinqüents” que fan trampes no deslegitima el màrqueting. Està convençut que aquesta actitud tan contrària a les eines de comercialització és fruit del desconeixement d’una part de la professió (el tall és generacional) que es va formar en àrees exclusivament clíniques. Per Hernández és un fals debat: “Les empreses han de fer màrqueting per sobreviure i això no va en detriment de la pràctica odontològica.” Realment és així?

Actualment hi ha 22.166 clíniques dentals al conjunt de l’Estat, quan fa quinze anys eren unes 14.000. I no paren d’augmentar. Tres territoris, Catalunya, Andalusia i Madrid, concentren la meitat dels centres, que en una immensa majoria són consultes privades, només el 3,4% pertanyen a cadenes corporatives (Vitaldent, Dentix, Vivanta, etc.) i l’1,7%, a cadenes d’assegurances (Adeslas, Sanitas o DKV), però el volum de negoci que mouen els dos últims grups és molt gran. Un estudi de l’Observatorio Sectorial DBK estima que les clíniques corporatives, immerses en ambiciosos plans de creixement, van facturar 1.100 milions d’euros el 2018, un 4,3% més l’any anterior, i preveuen creixements similars per a aquest any.

Aquest dinamisme persistent ha despertat l’interès dels fons d’inversió que han liderat moviments corporatius en el sector. Els més importants són l’adquisició de Vitaldent per part d’Advent International i la creació del grup Vivanta per part del fons Portobello fusionant la cadena Unidental amb d’altres. D’altra banda, el propietari i fundador de Dentix, Ángel Lorenzo, ha anunciat que vol vendre el 30% de la cadena i sortir a borsa.

Per la seva banda, les asseguradores també han creat les seves xarxes de clíniques per vendre més pòlisses mèdiques. De fet moltes mútues ofereixen primes dentals gratis com a ham promocional, si bé en realitat són plans de descomptes.

Marcial Hernández recorda que tot va començar el 1998 en allò que ell anomena “democratització de l’odontologia”: aquell any va néixer Vitaldent. Al fundador de la franquícia, el protètic Ernesto Colman, se li deu el fet de traslladar les consultes, dels pisos als baixos comercials, i d’instaurar un sistema de finançament del tractament. I tot això ben amanit amb una bona promoció va ser tot un èxit. Si bé amb el temps Colman acabaria sent detingut per la policia per frau.

Dentix ha estat l’alumne avantatjat. L’odontòleg Ángel Lorenzo va muntar la marca el 2010 i ara té 191 clíniques a Espanya i un centenar a l’exterior. Un dels seus trets distintius és la inversió en publicitat, molts mesos és el primer anunciant en televisió a tot l’Estat. Andrés Iniesta i Iker Casillas, entre molts altres famosos, han vinculat la seva imatge amb la de Dentix, en una pràctica prohibida expressament per la llei. També prometen grans descomptes en els tractaments com a part d’un ampli ventall de tècniques agressives de captació de clients. Així, el preu s’ha convertit per a no poques persones en el principal argument per triar una clínica o una altra, per sobre de la confiança. “S’ha posat de moda la ruta del pressupost”, diu amb sorna Ricardo Alaniz, responsable de la clínica privada IDO Dental, de Tona.

Antoni Gómez reconeix que moltes consultes tradicionals també s’han vist arrossegades per aquesta pràctica: “Els hem advertit i han rectificat però amb les grans cadenes no podem fer res.”

Alaniz té clar que, quan el preu mana, la qualitat se’n ressent i les reclamacions augmenten. Alguns dels escàndols de clíniques han posat al descobert que el model d’algunes cadenes se suporta en pressupostos inflats (es venen proves o tractaments que no calen) i materials de dubtosa qualitat. No tots els implants són iguals: n’hi ha de 25 euros de fabricació xinesa, fins als de 300 euros d’una primera marca suïssa.