Audrey Mash, una ciutadana britànica de 34 anys, i el seu marit, Roman Schoeman, van sortir d’excursió del refugi de Coma de Vaca el 3 de novembre en direcció al cim del Torreneules (vall de Núria) quan els va sorprendre una tempesta i es van perdre. Mentre esperaven que amainés la tempesta arrecerats darrere d’una roca, però, l’Audrey va perdre la consciència. Tenia la temperatura corporal molt baixa, no respirava i el seu cor havia deixat de bategar. El seu marit la creia morta, però sis hores més tard, gràcies a la coordinació entre els bombers, l’equip del SEM i l’hospital de la Vall d’Hebron, tornaria a reviure.

Els serveis d’emergència van trigar dues hores a arribar on es trobava la parella. La geolocalització que el Roman va enviar no era prou precisa, de manera que van caldre fotografies perquè els bombers identifiquessin el lloc. Quan finalment van arribar-hi, la situació de l’Audrey era més greu de la que s’imaginaven i la van dur de seguida a Campdevànol, on l’equip del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar. En veure que la noia no reaccionava, els professionals del SEM van decidir que calia fer-li una ECMO, una oxigenació amb membrana extracorpòria, i que per tant havia de ser traslladada a la Vall d’Hebron. Fins a Barcelona la van portar dos helicòpters amb canvi a Vic, i en arribar, ja feia més de tres hores que tenia el cor aturat.

Va ser precisament el fet que l’aturada cardíaca hagués estat provocada per una hipotèrmia el que va convèncer els metges que l’Audrey tenia possibilitats de sobreviure. Pel doctor de la Vall d’Hebron que la va atendre, Eduard Argudo, “un dels pocs avantatges d’una hipotèrmia severa com la d’aquest cas és que a causa de la baixa temperatura del cos, l’organisme pot aguantar en parada cardíaca sis hores, cosa que deixa més marge per actuar”, i va afegir que “si hagués arribat amb una parada cardíaca tan perllongada a una temperatura normal, hauríem certificat la seva mort”. A aquesta temperatura, el sistema nerviós central pot aguantar durant deu vegades més de temps que a 37 graus, segons va assegurar el coordinador del SEM de la Catalunya Central, Chus Cabañas, de manera que en lloc dels 40 minuts de marge d’una reanimació convencional, tenien sis hores per dur-la a terme.

La tècnica ECMO permet fer circular la sang fora del cos del pacient per tornar-la a introduir després havent-la oxigenat i retirat el diòxid de carboni. D’aquesta manera, es substitueix la funció que farien el cor i els pulmons en una situació de normalitat. A l’Audrey se li va aplicar aquesta tècnica tot just havent arribat a la sala d’operacions i, segons va explicar Argudo, gràcies a un circuit tancat d’aigua, es va poder anar reescalfant i controlant la temperatura del cos de l’Audrey.

Si quan l’havien trobat els serveis d’emergència el seu cos tenia una temperatura de 18 graus, després de tres hores connectada a la màquina, la sang li va començar a arribar als teixits i el seu cos va arribar als 30 graus. Va ser aleshores quan se li va fer una primera descàrrega elèctrica per intentar despertar-li el cor, que va funcionar. Després de sis hores sense ritme cardíac, l’Audrey va tornar a la vida.

Així, el cas de l’Audrey ha fet història aquí i arreu, ja que es tracta de l’aturada cardíaca reanimada més prolongada a l’Estat espanyol i un dels casos més llargs que han acabat amb la supervivència del pacient al món. A més, tal com va explicar el doctor Argudo, es tracta del primer cas en què s’aplica l’ECMO en una reanimació de malalt amb hipotèrmia severa a tot l’Estat espanyol.

Tanmateix, després de la reanimació, els metges van preferir mantenir el cos de l’Audrey a trenta graus un dia més per garantir-ne la recuperació física i neurològica. I és que, segons va reconèixer el doctor Argudo, la pacient presentava una fallida multiorgànica que requeria tractar-se a l’UCI, on va estar-se durant sis dies. Després de sis dies més ingressada a planta, els metges van donar l’alta a l’Audrey, que ara fa pràcticament vida normal.

Ara per ara, l’Audrey no té danys neurològics ni cap seqüela, més enllà d’una lleu pèrdua de sensibilitat a les mans que es curarà en breu segons els metges. Tot i això, no recorda res del que va passar. A més, segons va declarar, té la intenció de reincorporar-se a la seva feina de professora d’anglès a Catalunya, on viu amb la seva parella des de fa tres anys. Visiblement emocionada, va reconèixer estar molt feliç de poder explicar la vivència i va afirmar que se sent “molt agraïda i més sana que mai”. També va explicar que ara s’ha adonat que aquesta experiència ha estat ’’increïble’’ i se sent molt ’’afortunada’’ per haver pogut continuar vivint. ’’Soc feliç’’, va concloure.

De fet, malgrat l’ensurt, l’Audrey, que és una gran amant de la muntanya, va assegurar que no té la intenció de renunciar a la seva passió: “Potser no aquest hivern, però a la primavera tornaré a la muntanya.” En tot cas, el Torreneules l’estarà esperant per quan decideixi tornar-ho a intentar.