Deia Costa-Gavras en una entrevista a aquestes pàgines que ell no dirigeix cinema polític, que tot el cinema ho és. Carlos Marques-Marcet expressava una idea distinta ahir en aquesta secció, però que pot conduir a una conclusió similar: “Les idees i els sentiments no van mai separadament. Per mi no existeix l’íntim sense el polític ni el polític sense l’íntim.” Ho comentava amb motiu del rodatge a València de La mort de Guillem, que denuncia l’assassinat polític de Guillem Agulló fa 26 anys. Sigui cinema polític o no, hi ha pocs projectes valents que gosin denunciar la impunitat, la injustícia i la vulneració de drets. Benvinguts siguin els films com Fènix 11-23, estrenat per Joel Joan el 2012, i com La mort de Guillem, que esperem impacients.