Els ciutadans britànics van decidir ahir posar fi a la indecisió i l’agonia del Brexit durant els últims tres anys i es van agafar al lema de Boris Johnson Get Brexit done (implementem el Brexit). Johnson va aconseguir la victòria tory més aclaparadora des que Margaret Thatcher va guanyar per tercer cop les eleccions, el 1987.

Els conservadors van obtenir una majoria de 78 diputats que ningú, ni tan sols els tories més optimistes, podia imaginar. Dels 650 diputats, van aconseguir-ne 365 (47 més que el 2017), els laboristes 203 (-59) i els liberaldemòcrates 11 (-1), mentre que els nacionalistes escocesos en van obtenir 48 (+13). El Partit del Brexit no en va aconseguir cap.

“Honorarem el mandat que ens ha donat la gent i implementarem el Brexit el 31 de gener”, va ser el primer que va dir un eufòric Johnson a la porta de Downing Street. “El país es mereix una pausa en les lluites polítiques i posar fi a les discussions del Brexit”, va afirmar. “És el moment de curar les ferides i deixar de parlar del Brexit”, hi va afegir en una clara oferta als europeistes, els grans perdedors.

El Parlament es tornarà a reunir la setmana vinent. Dijous hi haurà el discurs de la reina, en què s’exposarà el programa de govern, i, tot seguit, tornarà a presentar el seu acord de retirada de la Unió Europea (UE). Pretén que, almenys, s’aprovi en una primera lectura abans de Nadal. Aquest cop no hi haurà problema. Aquesta victòria liquida definitivament el debat del Brexit i situa Johnson en una posició de força davant de la UE a l’hora de negociar l’acord comercial.

També s’espera que, tot i que els conservadors són al poder des de fa nou anys i mig, el govern de Johnson no tingui res a veure amb els anteriors i posi fi a dècades de govern de centredreta i de centreesquerra. El seu executiu serà menys cosmopolita, menys de Londres i del sud-est d’Anglaterra, menys de classe mitjana, i més provincià, més del nord d’Anglaterra, de les zones industrials, de la classe obrera, que són els que l’han votat.

Johnson ha promès una forta inversió en infraestructures a tot el país i, sobretot, en la sanitat pública, que és la principal preocupació dels britànics. Alguns experts comparen l’impacte que pot tenir al país la seva victòria amb el que va tenir la del laborista Clement Attlee el 1945, quan va construir l’estat del benestar, o la de Margaret Thatcher el 1979, quan va transformar l’estructura econòmica per sempre.

La victòria de Johnson es va forjar en districtes electorals laboristes euroescèptics del nord del País de Gal·les i nord d’Anglaterra, molts dels quals no havien sigut conservadors en més de cent anys. També l’han votat molts ciutadans que, senzillament, estaven farts de la incertesa del Brexit. “Soc conscient que molta gent ens ha votat per primer cop, treballaré sense descans per no decebre’ls i perquè ens continuïn votant en el futur”, va admetre el primer ministre.

Johnson podrà governar còmodament els pròxims cincs anys sense rebel·lions internes, ja que els moderats han abandonat el partit, i també sense una oposició forta a causa de la desfeta laborista. Trigaran molts anys a tornar a ser forts. També ha estat un cop molt dur per als liberaldemòcrates, el partit que havia d’aglutinar el vot europeista. Fins i tot la seva líder, Jo Swinson, va perdre el seu escó i va haver de dimitir.

El principal problema que es trobarà Johnson és la pujada dels nacionalistes irlandesos i escocesos, que es pot entendre com a resposta al nacionalisme anglès. Ahir va deixar clar que aquest és un govern d’unitat. Confia que la recuperació econòmica i l’estabilitat del seu govern puguin dissuadir els nacionalistes de voler separar-se.

Els mercats han reaccionat molt positivament per la certesa que els dona la contundent majoria de Johnson. La lliura esterlina va pujar un 2,7% i es va situar en el moment més fort en gairebé dos anys respecte al dòlar i en tres anys respecte a l’euro. Alguns economistes han incrementat la previsió de creixement del PIB de l’1% a 1,5% l’any vinent.