Quan el primer ministre Boris Johnson faci el seu retorn triomfal al Parlament de Westminster demà amb els seus rutilants 365 diputats, després de guanyar les eleccions amb el Brexit per bandera, no seran els 203 laboristes ni els 13 europeistes liberaldemòcrates la seva oposició, sinó els 48 nacionalistes escocesos, que es convertiran en la seva principal amenaça en aquesta legislatura.

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va confirmar ahir que aquesta mateixa setmana enviarà una carta al primer ministre en què li demanarà permís per convocar un nou referèndum vinculant i n’argumentarà els motius. Johnson ja ha dit que, tal com li arribi la carta, la retornarà al remitent. No obstant això, els nacionalistes estan determinats a celebrar el referèndum.

“[Dijous] Vam guanyar unes eleccions a Escòcia amb la proposta que la gent tindria l’oportunitat de decidir el seu futur. Els conservadors van fer campanya [a Escòcia] amb l’única premissa de no celebrar el referèndum i van perdre”, va argumentar ahir Sturgeon en una entrevista a la BBC. “Van perdre proporció de vot i més de la meitat dels escons. En quina democràcia el partit que perd dicta què s’ha de fer al partit que guanya?”, hi va afegir. I va sentenciar: “Escòcia no pot ser empresonada dins del Regne Unit contra la seva voluntat, aquest és un principi de la democràcia.”

Una estona abans, a SkyNews, el coordinador del Brexit, Michael Gove, va assegurar que no autoritzaran cap nova consulta a Escòcia durant aquesta legislatura encara que Sturgeon guanyi amb una majoria aclaparadora en les eleccions regionals del 2021. “Ens van dir que el referèndum del 2014 seria l’elecció d’una generació sencera i en aquestes eleccions generals ja hem vist què passa quan els polítics intenten capgirar el resultat d’un referèndum”, va advertir amb relació als europeistes que volien una nova consulta sobre el Brexit.

Els nacionalistes escocesos sostenen que el principal argument dels unionistes en la consulta del 2104 –en què es van imposar amb el 55% dels vots– va ser que si se separaven quedarien fora de la Unió Europea. Dos anys més tard es van trobar fora de la UE en un referèndum del Brexit que el 56% dels escocesos van rebutjar.

El govern de Johnson afirma que l’SNP només va aconseguir el 45% del suport en les eleccions generals de dijous a Escòcia, i que no és una proporció suficient per demanar un altre referèndum. Els nacionalistes, però, consideren que és una interpretació tendenciosa, ja que al conjunt del Regne Unit els conservadors es van imposar amb el 42% dels vots i el 56% dels escons amb la promesa de treure el país de la UE si guanyaven. Mentre que, a Escòcia, l’SNP es va imposar amb el 45% dels vots (en relació amb el 25% dels conservadors al territori) i el 80% dels escons amb la promesa de convocar un altre referèndum si guanyaven.

“Per què Johnson se sent legitimat per treure el país de la UE amb el 42% dels vots i no considera legítima la nostra reclamació amb el 45% dels vots?”, va preguntar Ian Blackford, el líder de l’SNP a Westminster, en una entrevista a SkyNews ahir. Els tories van perdre set diputats i es van quedar amb sis a Escòcia. L’SNP va passar de 35 a 48.

Sorprèn la reacció de Blackford quan l’entrevistadora li va preguntar què faria quan Johnson li retornés la carta, “perquè tothom sap que això és el que farà”. Ell insistia que primer haurà de llegir la carta. “Sí, però faran el referèndum igualment de manera il·legal?”, insistia l’entrevistadora. “Primer ha de llegir la carta; quan la llegeixi, no tindrà més remei que permetre la celebració de la consulta”, va replicar misteriosament Blackford amb un somriure als llavis.