“Estic content i orgullós que ja haguem constituït la doctrina #Junqueras, que serà un referent de protecció dels drets de tots els votants de la UE. Alhora estic esperant que la sentència del TJUE tingui els efectes que hauria de tenir: veure Junqueras amb la seva família altre cop.” Piulava ahir el penalista Andreu van den Eynde, advocat de l’exvicepresident del govern i de l’exconseller Raül Romeva, hores després de saber-se que el Tribunal de justícia de la UE conclou que Junqueras tenia immunitat en ser escollir com a eurodiputat el juny passat, i, per tant, que el Tribunal Suprem ha vulnerat el seu dret a la participació política (art. 23 de la Constitució) i de llibertat personal, en no deixar-lo sortir per assumir l’acta. La fiscalia, però, ja va exigir ahir que Junqueras continuï tancat.

En totes les seves resolucions, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea deixa als tribunals estatals, en aquest cas el Tribunal Suprem espanyol, que compleixin la seva resolució com considerin més adient. És per això que ahir mateix el Suprem va informar que estudiarà amb “profunditat” el “contingut íntegre” de la sentència del TJUE, el qual deixa ben clar que el tribunal presidit pel magistrat Manuel Marchena va vulnerar els drets polítics del líder d’ERC en no permetre-li sortir de la presó per anar a la constitució del Parlament Europeu. L’alt tribunal espanyol també ha acordat donar un termini de cinc dies a la fiscalia, a l’advocacia de l’Estat a l’acusació popular de Vox i a la defensa de Junqueras perquè exposin el seu parer sobre com aplicar la sentència del TJUE.

Els quatre fiscals del Suprem (Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadenas i Jaime Moreno) ahir mateix van fer pública la seva resposta. Expressen que el TJUE indica que cal aixecar de manera immediata la mesura cautelar de presó provisional a Oriol Junqueras per poder assistir al Parlament Europeu, al qual cal demanar el suplicatori per mantenir-li la mesura privativa de llibertat. Els fiscals hi afegeixen, però, que Junqueras va ser condemnat el 14 d’octubre passat a 13 anys de presó i 13 d’inhabilitació absoluta per sedició. I, que actualment “Junqueras no està subjecte a cap mesura cautelar” perquè ja ha estat condemnat. Per tot això, els fiscals demanen al Suprem que s’executi “de manera immediata” la seva inhabilitació absoluta, que el Suprem va suspendre en espera de Luxemburg. I també que es comuniqui al Parlament Europeu la situació processal de Junqueras i es remeti la sentència contra ell perquè “perdi la seva condició d’europarlamentari”.

Per la defensa, la sentència és nul·la perquè el Suprem hauria d’haver demanat primer l’autorització al Parlament Europeu per actuar contra l’exvicepresident d’ERC, al qual ha de deixar en llibertat. Per alguns juristes, com ara el catedràtic Jordi Nieva-Fenoll, el judici no és nul perquè les sessions van acabar el 12 de juny, un dia abans que Junqueras fos escollit diputat. Hi afegeixen que el Suprem sí que ha de demanar el suplicatori al Parlament Europeu per condemnar-lo.

D’altra banda, la condemna a divuit mesos d’inhabilitació al president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència per no haver tret els llaços groc del Palau, comunicada ahir pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), no té cap efecte immediat, ja que –com va anunciar el seu advocat, Gonzalo Boye– aquesta resolució no és ferma i ara presentaran un recurs de cassació al Tribunal Suprem. Si la resolució fos ferma s’haurien de convocar eleccions i el vicepresident, d’ERC, Pere Aragonès, agafaria el timó del govern català de manera provisional fins a la contesa electoral. En aquest cas, el president Torra no en podria ser candidat.

L’advocat del president Torra, Gonzalo Boye, va assegurar ahir que en el recurs al Suprem també li demanaran que, com Junqueras, pregunti a TJUE cinc qüestions prejudicials vers el seu judici, que el TSJC va descartar de realitzar en assegurar que el penalista ho va formular en un moment processal, en les conclusions, no adequat. Les qüestions que reclama presentar Boye al TJUE fan referència a drets fonamentals que durant tota la instrucció del seu cas pel delicte de desobediència, i en el mateix judici, s’han vulnerat, segons el seu lletrat. Per exemple, exposa que s’ha vulnerat el dret a un judici just i a la imparcialitat del tribunal, que veu en qüestió per les opinions expressades en públic per algun dels tres magistrats contra Torra, o el fet que la instrucció de la causa l’hagi dut un jutge nomenat, tot i que fa més de deu anys, per partits que han expressat entre els seus objectius polítics treure’l del càrrec. Així mateix, l’advocat vol preguntar si una condemna seria correcte amb els principis de tipicitat, taxativitat i previsibilitat previstos en la Carta Europea de Drets Fonamentals, i també si una inhabilitació per a càrrec públic podria tenir cap implicació a escala europea.