El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemna el president de la Generalitat, Quim Torra, a un any i mig d’inhabilitació per no haver acatat l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de despenjar el llaç groc en solidaritat amb els presos polítics i exiliats del balcó de la Generalitat en el període previ a les eleccions del 28-A. En una condemna sense precedents des de la recuperació democràtica a un president català en actiu, el tribunal feia pública la seva sentència poques hores després de saber-se que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) considera que el Tribunal Suprem espanyol va vulnerar els drets de Junqueras, Puigdemont i Comín en no respectar-los la immunitat que van adquirir des del moment que van ser elegits eurodiputats. En la sentència contra Torra, el TSJC qualifica de “recalcitrant i reiterada actitud desobedient” la del president català respecte de l’ordre de la JEC de retirar el llaç en el que qualifica d’una mostra de “la voluntat conscient i una disposició anímica inequívoca” del cap de l’executiu per contravenir les disposicions de l’autoritat electoral.

La sentència inhabilita Torra de qualsevol càrrec públic local, autonòmic, estatal o europeu, però no és ferma perquè permet la presentació de recurs davant del Tribunal Suprem en un procediment que encara es podria allargar gairebé un any en cas que el president decidís esgotar-lo i no recórrer abans a la convocatòria d’eleccions anticipades.

Respecte a un dels arguments de la defensa de Torra, segons el qual la Junta Electoral no és una autoritat jeràrquicament superior al president de la Generalitat, la sala civil i penal del TSJC la invalida i afirma que sí que ho és perquè, en cas contrari, el cap de l’executiu català “s’erigiria, llavors, en autoritat electoral, i dirimiria la qüestió, atribuint-se, doncs, funcions que de cap manera li són pròpies”.

La sentència, que imposa també a Torra una multa de 30.000 euros i el pagament de les costes del judici excepte les de Vox –acusació particular– , estableix que Torra va fer “ostentació pública” de la seva desobediència quan, li recorda, com a president de la Generalitat li correspon “la direcció i coordinació del govern autonòmic”. La sala civil i penal rebutja qualsevol empara a l’actitud de Torra ni per la via de l’article del Codi Penal que permet incomplir ordres il·legals ni en nom del “dret fonamental a la llibertat d’expressió com a eix i pilar de les seves decisions”.

L’origen del cas és la denúncia de Ciutadans el 4 de març passat contra la presència al balcó del Palau de la Generalitat de la pancarta per la llibertat dels presos amb el llaç groc. La denúncia del principal partit de l’oposició catalana va motivar l’odre de la Junta Electoral de retirar els símbols considerats partidistes. Diu la sentència que Torra va presentar un escrit perquè es reconsiderés l’ordre tot i ser “coneixedor i plenament conscient del seu caràcter imperatiu i inexorable”. Aleshores la JEC va reiterar el requeriment de retirada de la pancarta en un termini de 24 hores i el president de la Generalitat va respondre amb una segona petició de reconsideració.

El TSJC recorda que Torra demanava el segon aclariment al mateix temps que l’aleshores portaveu del govern, Elsa Artadi, ratificava en públic que no hi havia cap intenció de retirar la pancarta. El 21 de març se substituïa la pancarta amb el llaç groc per una altra amb el llaç blanc però es mantenia la demanda de llibertat pels presos. Després d’una ordre de la junta als Mossos perquè es retirés la pancarta, va ser substituïda per una darrera que reclamava la llibertat d’expressió però no dels presos.