Nou episodi de judicialització de la política catalana, que aquest cop inclou una sentència del tribunal europeu que, a més de crear jurisprudència, suposa una clatellada d’extrema gravetat al sistema judicial espanyol amb conseqüències, ara per ara, imprevisibles. La vulneració de drets fonamentals afecta l’exvicepresident destituït pel 155 i líder d’ERC, Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys de presó pels fets d’octubre del 2017.

D’altra banda, ahir mateix, el Tribunal Superior de Justícia Catalana (TSJC) també va escollir aquesta data, ja marcada des de fa mesos en vermell per la justícia europea, per anunciar la condemna d’un any i mig d’inhabilitació per al president de la Generalitat, Quim Torra, per haver desobeït l’ordre de despenjar del balcó de la Generalitat una pancarta que reclamava la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats en plena campanya electoral. Torra ja va anunciar ahir que recorrerà contra la sentència al Suprem a través de dues vies paral·leles en què, d’una banda, torna a plantejar la recusació dels membres del tribunal que el van jutjar, pel fet de tractar-se de membres de designació política per a un judici que consideren de contingut polític, i un recurs de cassació contra el delicte de desobediència del qual l’acusen. D’altra banda, Torra també demanarà un pronunciament del Parlament sobre la situació política. “No serà un tribunal amb motivacions polítiques qui decideixi la meva inhabilitació”, va argumentar en una declaració des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat.

I totes dues notícies van arribar enmig d’una sessió parlamentària a la cambra catalana en què, un cop més, es va trobar a faltar una unitat estratègica davant les actuacions judicials, ja que JxCat, el grup pel qual Torra és diputat, es va quedar sol demanant la suspensió del ple com a mostra de rebuig a la primera condemna a un president en actiu. Posteriorment la junta de portaveus denunciava que la inhabilitació de Torra “vulnera” la sobirania del Parlament.

Quant a Junqueras, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictamina que el republicà ja tenia immunitat des del mateix moment en què la Junta Electoral va donar per bons els resultats d’Espanya i, per tant, i contràriament al que va decidir el Suprem, el president d’ERC hauria d’haver estat posat en llibertat –llavors estava en presó provisional– i li haurien d’haver permès recollir l’acta de diputat. Finalment aquesta condició d’immunitat obligava el Suprem a sol·licitar el suplicatori a la cambra europea abans d’emetre cap sentència o, com a mínim, a conèixer el parer del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la situació judicial de Junqueras, tal com precisament el mateix òrgan que dirigeix Manuel Marchena va sol·licitar sense esperar a obtenir la resposta.

La sentència europea deixa, a més, uns beneficiaris immediats: l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toní Comín, que també van resultar escollits eurodiputats en les passades eleccions europees i no han pogut exercir des de l’escó per la negativa de l’Estat espanyol a atorgar-los les credencials. Ara, amb la immunitat parlamentària avalada per la justícia europea, caldrà veure si els dos exdirigents catalans poden assistir directament a la cambra europea a exercir d’eurodiputats o abans hauran de passar per Madrid, això sí, amb la immunitat sota el braç i esperant, donat el cas, que se’ls la respecti des de les institucions judicials espanyoles. “No tinc cap problema a anar a Madrid, a La Moncloa o a La Zarzuela”, etzibava ahir mateix Puigdemont. De moment ahir mateix, el president del Parlament Europeu, David Sassoli, ja va aixecar la prohibició d’entrada a la institució que es va imposar a Puigdemont i Comín quan es va reactivar l’euroordre a l’octubre. Ara també caldrà esperar què fa la justícia espanyola respecte d’aquesta petició o si bé envia un suplicatori a la cambra europea per reclamar el processament dels dos eurodiputats.

Pel que fa a les conseqüències de la sentència europea, el Suprem s’ha donat uns dies per estudiar-ne el contingut abans de complir-la, tal com ahir ja li van reclamar les institucions europees. El fet que Junqueras tingués immunitat i que no es demanés permís a la cambra europea per continuar amb el processament podria arribar a implicar, segons alguns advocats, l’anul·lació, com a mínim, de la sentència per haver vulnerat el dret de representació política del llavors diputat electe Junqueras. La defensa ja ha demanat que se’l deixi en llibertat immediatament, i en els pròxims dies tornarà a plantejar la nul·litat de la sentència del procés.

Les dues sentències van provocar brots de protesta al carrer al llarg del dia. El més nombrós va tenir lloc davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona organitzat per l’ANC i Òmnium Cultural, en què hi eren presents Torra i el vicepresident del govern, Pere Aragonès.

Políticament la sentència europea no ha deixat indiferents els negociadors d’un futur govern a La Moncloa encapçalat pel líder del PSOE, Pedro Sánchez. Els republicans han suspès les reunions en espera que Sánchez i l’advocacia de l’Estat es pronunciïn respecte de la sentència i la seva aplicació. L’executiu espanyol en funcions va assegurar que l’advocacia “està estudiant amb el degut deteniment la sentència i presentarà el seu escrit en els pròxims dies”. Però també va advertir que la decisió “no analitza ni es pronuncia” sobre la sentència per la qual Junqueras està condemnat a tretze anys de presó.