“S’han violat drets fonamentals, i és urgent que se solucionin al més ràpid possible les nostres acreditacions com a eurodiputats.” Visiblement satisfets per la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, el president Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín compareixien ahir al vespre a la delegació del govern a Brussel·les per felicitar-se d’un dictamen que confien que d’entrada suposarà el seu reconeixement immediat com a eurodiputats, a més de l’alliberament de l’exvicepresident Oriol Junqueras. “Fa nou hores que Espanya té segrestat un eurodiputat, i ja fa tard a alliberar-lo”, exigia Puigdemont, que veia com, just a la sortida, li notificaven que el president de la cambra, David Sassoli, havia aixecat el vet i ja els permet l’entrada; això sí, de moment com a visitants.

I és que la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre la situació de Junqueras obre de bat a bat un ventall de fins a deu opcions que l’estratègia jurídica de la defensa de Puigdemont i Comín, amb qui anaven coordinats, ha preparat en els últims mesos per tal que tots dos puguin també obtenir ara les credencials d’eurodiputat i se’ls vegi igualment reconeguda la immunitat. Totes elles, de fet –fruit de diversos escrits i demandes davant del mateix TJUE, el Parlament Europeu, el Suprem i fins i tot el TC– estaven pendents que les activés el pronunciament d’ahir, que segons exposava al migdia un dels advocats, Josep Costa, finalment és “claríssim” i no deixa cap “escletxa” oberta. “Els arguments que són a la sentència no els hem de rellegir perquè són els mateixos que hem presentat en les nostres demandes i recursos des de fa mesos”, remarcava. I això, d’entrada, el duia a exigir la retirada immediata per part del Suprem de les seves euroordres, i “aviat també”, quan arran del Brexit també sigui eurodiputada, la de l’exconsellera Clara Ponsatí. “L’ordre de presó de Junqueras és la mateixa que motiva les euroordres contra ells dos; per tant, la il·legalitat de l’ordre de presó provisional també és de les euroordres”, exposava Costa. “Intuïm efectes immediats sobre l’euroordre, però no sé els procediments tècnics i jurídics que segueixen”, resumia a la tarda Puigdemont, que no volia pressionar un jutge belga que tot just dilluns va ajornar per al 3 de febrer la vista per a la seva extradició, en espera precisament que s’aclareixi la seva immunitat, arran de la sentència d’ahir.

En tot cas, Costa ja va fer deu fotocòpies al matí del dictamen del TJUE i les va enviar a cadascuna de les causes que tenen obertes. “Amb la feina feta” anteriorment, en principi no creu que els calgui fer cap més pas perquè prosperin. En aquest sentit, es felicitava que Sassoli al matí ja declarés que ha encarregat un informe als serveis jurídics per veure com s’aplica a la composició de la cambra. “Amb una fotocòpia de la sentència, què més cal perquè entrin al Parlament Europeu els eurodiputats que representen la majoria dels ciutadans de Catalunya?”, etzibava Costa, que confia que aquesta pots ser la primera via a cristal·litzar, si bé, en tot cas, ara la defensa no espera que trigui gaire més a resoldre’s la demanda que va plantejar al mateix TJUE abans de la qüestió prejudicial resolta ahir, sobre la situació específica dels dos exiliats.

Costa també avançava que el “repte” ara serà la reclamació de danys i perjudicis pels sis mesos que no han pogut exercir, i demanarà una reparació “a l’altura del dany causat”. Puigdemont, de fet, també va suggerir que s’aclareixin responsabilitats, “si cal a nivell judicial”, entre els que van dictar la seva exclusió de l’eurocambra, com Antonio Tajani. “L’anterior presidència sabia que hi teníem dret però va cedir a les pressions de l’Estat espanyol”, cloïa.