La frontera entre la Xina continental i la ciutat autònoma de Hong Kong ha esdevingut un pas considerat perillós pels ciutadans hongkonguesos. Per a molts, abans el desplaçament era una rutina diària, per exemple a causa de motius laborals, però després de mesos de protestes del moviment prodemocràcia són cada cop més els qui s’ho pensen dues vegades abans de travessar la frontera. La por de ser detinguts per la policia xinesa s’estén entre els residents, participants o no en les protestes.

Els casos de veïns aturats per la policia, escorcollats i de vegades retinguts durant hores circulen per la plaça financera internacional. Un d’ells és el de l’artista Samu Chan, que va anar a Shenzhen a finals d’agost, i va ser detingut i interrogat durant sis hores per la policia xinesa. Buscaven informació sobre la seva activa participació a la protesta. Un agent duaner el va aturar i li va prémer un moment l’espatlla i el colze, i aleshores va sentir com perdia les forces a les extremitats, explica. L’artista es va adonar que l’agent era un expert en arts marcials. Tancat en un habitacle de quatre metres quadrats, explica: “Em van fer asseure en una cadira incòmoda durant hores i no em van donar ni menjar ni aigua.” El van interrogar sobre una enorme pancarta de protesta situada al Parlament l’1 de juliol i finalment van deixar que se n’anés. El seu consell és que no es vagi a la Xina continental: “No paga la pena el risc. La llibertat és valuosa.” Molts n’han pres nota, perquè el de Chan no és un cas aïllat. La policia duanera agafa telèfons de viatgers, hi cerca fotografies i missatges relatius a les protestes i els obliga a esborrar-ho. Jo Wong, analista de 36 anys d’un banc francès a Hong Kong, assegura: “Algun cop hi he d’anar per feina, però m’hi nego. M’han arribat històries inquietants. Sols he anat a una manifestació al juny, però estic preocupat. Tinc un fill.”

Bruce Lui, professor de periodisme a la Universitat Baptista de Hong Kong, opina: “No és gaire probable que s’hagin emportat grans grups de manifestants a la Xina, perquè seria difícil d’encobrir i no és l’estil. Però podrien apuntar als qui creuen que tinguin informació útil.” I hi afegeix: “La preocupació dels hongkonguesos és legítima i cal que evitin anar a la Xina, si poden. Mai saps fins on pot arribar Pequín.”