Presons per a demandants d’asil. Així és com Amnistia Internacional veu el nou projecte del primer ministre grec. Kryiakos Mitsotakis, el cap de l’executiu des del juliol, ha anunciat que reallotjarà 20.000 de les persones que actualment malviuen en camps de refugiats a les illes gregues de la mar Egea en centres tancats on estaran privades de llibertat de moviment. L’objectiu d’aquestes instal·lacions és accelerar el procés per veure qui es queda a sòl europeu i qui és deportat a Turquia; les autoritats gregues volen expulsar 10.000 persones durant el 2020.

L’acord entre Brussel·les i Turquia de 2016 per frenar les arribades irregulars a la UE va deixar una Grècia aïllada. El pas de les fronteres hel·lenes cap a la resta d’estats membres quedava blocat i les illes gregues havien de retenir els immigrants i refugiats que hi arribessin mentre els seus processos burocràtics fossin oberts. Malgrat registrar nivells d’arribades molt menors al de 2015 –quan 850.000 persones van arriba-hi–, el flux d’embarcacions no s’ha aturat mai. Fins als darrers mesos, en què s’ha assolit un pic. Segons Aegean Boat Report, 55.000 persones –xifra similar a la població d’Olot– han arribat a les illes gregues des de l’inici de 2019, mentre que els guardacostes turcs n’han interceptat i retornat a Turquia 102.000. En total, les 160.000 persones que s’han jugat la vida per travessar els 25 quilòmetres marítims que separen Turquia de les illes gregues superen la població de Lleida. No es disposa de xifres de morts.

Tres anys després d’aquell acord, i abans que la xifra d’arribades es dispari –a Turquia hi ha 3,6 milions de refugiats sirians–, Grècia vol deixar les coses clares. Atenes assegura –de nou– estar al límit de les seves capacitats i el govern estatal, que acusa la UE d’instrumentalitzar els estats membres limítrofs per amuntegar-hi immigrants, compleix la promesa d’aplicar polítiques dissuasives contra la immigració. A la creació dels “centres de detenció” per tramitar-hi processos d’asil s’hi afegirà el blindatge fronterer amb la incorporació de 1.200 nous efectius als cossos policials i de nous vaixells patrulla. L’anunci d’aquestes mesures, per ara, no ha frenat els qui cerquen asil: 12.000 persones que eren a territori turc s’han llançat a la mar en els 20 dies posteriors, i la meitat han arribat a les illes gregues.

“Les arribades augmenten per la situació dels refugiats a Turquia”, assegura Thanasis Voulgarakis, ciutadà de Lesbos de 45 anys implicat en tasques humanitàries. Segons l’Acnur, a les illes ja hi ha 40.000 demandants d’asil. Els afganesos, que són el 37% del total, han vist com Ankara feia deportacions massives cap a l’Afganistan mentre canviava el sistema d’asil perquè els fos més difícil accedir a protecció. Els sirians, que a les illes són el 27% dels arribats, saben que Turquia ha deportat almenys dotzenes de persones cap a la província d’Idlib aquest any, on els atacs de la coalició russa i siriana han mort 1.089 civils entre l’abril i l’octubre.

Voulgarakis no creu que Grècia pugui reallotjar 20.000 persones en pocs mesos, però assegura que “els refugiats que vagin als centres saben que seran deportats”. “Crec que jo en seré un”, diu en Bijan des de Lesbos. Aquest jove iranià explica com alguns coneguts seus pateixen als carrers de Turquia sense cap ajuda estatal i assegura que per a ell, que no és musulmà, ser-hi deportat el posaria en risc.

Mentrestant, milers d’adults i d’infants passaran l’hivern a camps com Moria, a Lesbos, pensat per acollir 3.000 residents però ara amb més de 18.000. Hi ha tendes de campanya de 16 metres quadrats compartides per quatre famílies i una latrina per cada 200 persones. És en una zona boscosa i ara molts dies plou: “Se’ls mulla tot i no tenen res per escalfar-se. Quant de temps pots sobreviure així?”, es pregunta Voulgarakis. Sis persones han mort de fred en els darrers dos hiverns. Metges Sense Fronteres afirma que la situació a les illes “és comparable al que trobem en zones de guerra”. Un de cada quatre dels infants que atenen per qüestions de salut mental s’autolesiona. A l’octubre en van tractar 46 i l’infant més jove a fer-ho tenia menys de sis anys. “Poseu fi a aquest càstig col·lectiu i intencionat contra persones que cerquen seguretat a Europa –diu el president d’MSF, el grec Christos Christou, en una carta oberta adreçada als líders europeus–. Atureu aquesta bogeria.”