“Era més important que el president, parlava amb totes les faccions de l’Iran, tenia línia directa amb el líder suprem i estava al càrrec de la política regional del seu país.” Aquestes paraules de la investigadora Dina Esfandiary, citades pel diari The Guardian, resumeixen a la perfecció la influència i la rellevància que tenia l’assassinat Qasem Soleimani en l’entramat de poder iranià.

Nascut el 1957 a la província meridional de Kerman, es va unir als Guardians de la Revolució, el cos d’elit del règim islàmic, el 1979, poc després del destronament del xa. Aquest mateix any, va ser enviat a sufocar la revolta kurda més important contra el nou règim implantat per l’aiatol·là Khomeini. Al seu retorn, va ser ascendit a comandant de la Força Al-Quds, una unitat dins dels Guardians destinada a expandir la influència de l’Iran a l’estranger, amb operacions “extraterritorials” incloses.

Va combatre en la guerra amb l’Iraq (1980-1988) i, posteriorment, contra els narcotraficants. Els seus èxits van dur el líder suprem, Ali Khamenei, a cridar-lo a Teheran el 1997 per nomenar-lo comandant de la Força Al-Quds. Soleimani va ser un dels caps militars que van firmar la carta a l’expresident reformista iranià Mohammad Khatami instant-lo a aturar les protestes d’estudiants contra la línia dura de la República Islàmica, el 1999.

Com a tasca més notable, iniciada des de l’inici del seu mandat, destaca l’enfortiment de la milícia armada libanesa Hezbol·là i de grups palestins. “En el caos i la mort que van seguir la invasió nord-americana de l’Iraq el 2003 i en la revolució siriana del 2011, Soleimani hi va veure una oportunitat, i va abocar homes i diners per construir un conjunt de forces proiranianes per tota la regió, des del Líban a l’oest fins al Iemen, al sud”, explicava ahir Michael Safi a The Guardian. El 2011 Khamenei el va ascendir a general de divisió i, després de la seva formació, va rebre la missió de combatre el grup terrorista Estat Islàmic i el Front Al-Nusra.

Soleimani va formar la milícia Multitud Popular a l’Iraq i la Força de Defensa Nacional a Síria i va ajudar a evitar la caiguda dels règims iraquià i sirià. Va ser ell qui va negociar a Moscou el suport de Putin en la guerra de Síria, conflicte que el va consagrar a l’Iran. “Comandant fantasma”, “general internacional”, “malson de l’enemic”, “el més poderós ”, van ser alguns dels sobrenoms amb què se’l va conèixer. Des de l’ombra, Soleimani va perfilar com ningú els nous contorns del volàtil Orient Mitjà.