Formalment és Pedro Sánchez –en funcions des del 28 d’abril i des d’ahir ja investit de ple dret– qui guia el destí polític estatal, però a l’hora de la veritat és Cristóbal Montoro i la seva herència en forma de pressupostos prorrogats el que dicta cada xifra del dia a dia des de la moció de censura del juny del 2018 fins als primers dies del 2020. Conscient que el primer que se li demanarà, a Sánchez, és governar amb un pressupost propi i no amb comptes heretats del duet Montoro-Rajoy, la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, va posar pressió a ERC donant per fet que l’abstenció de la investidura forçosament s’ha d’acompanyar d’un aval al primer pressupost que presenti Hisenda. “Hem traslladat a ERC sempre que assolir un acord perquè ells s’abstinguessin implicava poder governar”, sosté Calvo. Però ERC no ho veu així.

Assolida la investidura més ajustada mai vista al Congrés (167 vots a 165), el repte de Sánchez i del Ministeri d’Hisenda –María Jesús Montero sembla que repetirà– és elaborar un pressupost ple d’alces de la despesa pels punts acordats amb Podem i que alhora afronta l’exigència de Brussel·les d’ajustar 10.000 milions per frenar el dèficit. “No està acordat, això no forma part de l’acord i quan arribi serem el màxim d’exigents”, va dir el vicepresident, Pere Aragonès, a Catalunya Ràdio. “Cap pressupost general de l’Estat serà bo al 100% per a Catalunya mentre es mantingui el dèficit fiscal”, adverteix Aragonès a Calvo.