Focus

La vall que no volia xalets

Éller, nucli agregat a Bellver de la Cerdanya, vol preservar l’equilibri entre urbanisme i paisatge

Hom s’interroga sobre si el model de creixement és el més adient

Ens trobem al llogarret d’Éller, ubicat al centre de la vall del Duran, protegit per la roca Gran, i que s’agrupa al voltant de petites fontanelles als camps de la Font, que donen la veritable identitat al poble. El serrat del Pedró el protegeix dels vents del nord. Aquest petit nucli agregat del municipi de Bellver de la Cerdanya ha viscut la tensió entre les previsions de creixement urbanístic de l’Ajuntament i la negativa dels pobletans que el vincle poble-paisatge deixi de ser harmònic.

A Éller són comptades 20 cases, on viuen entre 14 i 16 persones, i el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Bellver hi preveia la construcció d’entre 22 i 40 habitatges nous. Sobre el pla, Eduard Llaudó, de la plataforma Salvem Éller, explica: “Es va redactar durant els temps del boom immobiliari, i vam adonar-nos que es podia materialitzar quan vam veure que construïa un dipòsit nou d’aigua i l’Ajuntament ens va informar que era per abastir cases noves.” I heus aquí que tenim un conflicte entre tres actors: l’Ajuntament, els habitants d’Éller i la Generalitat, que ha fet passar l’indret pel sedàs del pla director urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles de l’Alt Pirineu. Dins les exigències que imposa el PDU, el creixement urbanístic que s’havia previst per a Éller, en concret a la zona anomenada camp de la Font, no és possible, ja que suposaria en conjunt un creixement del 29% de l’àrea urbana existent, que trencaria l’equilibri en un llogarret que havia esdevingut un exemple preciós de com conservar la seva estructura de construccions tradicionals i carrers al llarg del temps, fins al punt que la trama actual de carrers se superposa als de l’Éller del segle XVIII. I l’entorn és una contínua invitació a embadalir-se amb el paisatge: el majestuós Puigpedrós, el bony del Manyer i la Carbassa o els rasets de Ger fan d’Éller un indret escollit.

El poder local.

Òbviament, des del poder local de Bellver, el PDU s’ha vist com una imposició inadmissible a la qual cal enfrontar-se amb al·legacions. L’alcalde de Bellver, Xavier Porta, branda l’argument que els terrenys motiu de conflicte “estan inclosos en el POUM com a edificables des de fa tres dècades i no hi ha cap projecte plantejat”, ni “consta que ningú hi vulgui construir.” Davant aquest fet, i que “ningú” els “ha donat cap explicació, ningú de la direcció general d’Urbanisme” els diu “per què uns terrenys sí i d’altres no”, l’Ajuntament ha presentat al·legacions per mantenir l’edificabilitat actual als terrenys de l’entrada del poble. “Per què s’han de tombar els projectes d’habitatges i a altres llocs s’han de mantenir? Bé, si tan verge ha d’estar, fem-ho verge, però de debò.”

Per la seva banda, la plataforma Salvem Éller també hi ha dit la seva, i demana que el pla territorial consideri que a Éller no s’han de permetre extensions del sòl urbà, només, en tot cas, actuacions dins del nucli, tot demanant que el sòl del camp de la Font, objecte de revisió, passi a ser sòl no urbanitzable en el pla territorial. Si no és així, hom demana que, quan s’hagi de tramitar una nova promoció, es justifiqui amb tot detall si calen veritablement nous habitatges i quin impacte tindrien en el paisatge i la mobilitat, i donar veu, mitjançant un procés participatiu, als veïns i veïnes d’Éller. Recorden els pobletans del nucli que, segons el Catàleg del Paisatge, Éller està catalogat com a conjunt i la construcció d’habitatges a l’entrada del poble pot malmetre l’espai.

Com remarca Eduard Llaudó, “Éller, envoltat de llocs inclosos a la Xarxa Natura 2000, és una zona de transició i no s’hi pot edificar així com així”. Des del punt de vista dels integrants de Salvem Éller, “com que el nucli de Bellver ha crescut massa, ara sembla que cal tirar pel dret, és a dir, pels pobles agregats, com Éller, Nas i Talltendre”. Llaudó s’interroga: “Hi ha necessitat que Bellver es vulgui estendre? Quan em diuen que vivim del monocultiu del turisme, jo em pregunto: qui ho promou?” Llaudó recorda que, ara farà 15 anys, la pagesia encara ocupava un nombre significatiu de gent a la contrada, i també hi havia una serradora de la qual vivien un bon grapat de famílies. “I d’aleshores ençà hem anat cap a l’enriquiment fàcil.”

Justament, una de les principals preocupacions dels veïns i veïnes d’Éller “és que pagesos i ramaders estan desapareixent” i els pocs que queden, si tiren endavant projectes d’urbanització de segona residència, “ho tindrien prou difícil per mantenir la seva activitat, atès que, si hi ha famílies noves, no podrien continuar mantenint, per exemple, corts d’animals, i haurien de fer-se un badiu, i ja van prou escanyats, econòmicament”.

Revisió de 23 sectors a la Cerdanya

El pla director urbanístic (PDU) ha revisat a la Cerdanya 24 sectors en sòl no urbanitzable i n’ha suspès cinc de llicències i tramitacions, en planejament anterior al pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. En aquesta revisió, la proposta no permetria construir en 19 ha de superfície de sòl urbà i 14 de sòl urbanitzable, tot eliminant 192 i 140 habitatges, respectivament. Modifica 3 ha de sòl urbà i 65 ha d’urbanitzable, que afecta 119 i 1.405 habitatges, respectivament. Manté 0,30 ha de sòl urbà i 62 de sòl urbanitzable, amb 15 i 2.140 habitatges, respectivament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.