La vall que no volia xalets
Éller, nucli agregat a Bellver de la Cerdanya, vol preservar l’equilibri entre urbanisme i paisatge
Ens trobem al llogarret d’Éller, ubicat al centre de la vall del Duran, protegit per la roca Gran, i que s’agrupa al voltant de petites fontanelles als camps de la Font, que donen la veritable identitat al poble. El serrat del Pedró el protegeix dels vents del nord. Aquest petit nucli agregat del municipi de Bellver de la Cerdanya ha viscut la tensió entre les previsions de creixement urbanístic de l’Ajuntament i la negativa dels pobletans que el vincle poble-paisatge deixi de ser harmònic.
A Éller són comptades 20 cases, on viuen entre 14 i 16 persones, i el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Bellver hi preveia la construcció d’entre 22 i 40 habitatges nous. Sobre el pla, Eduard Llaudó, de la plataforma Salvem Éller, explica: “Es va redactar durant els temps del boom immobiliari, i vam adonar-nos que es podia materialitzar quan vam veure que construïa un dipòsit nou d’aigua i l’Ajuntament ens va informar que era per abastir cases noves.” I heus aquí que tenim un conflicte entre tres actors: l’Ajuntament, els habitants d’Éller i la Generalitat, que ha fet passar l’indret pel sedàs del pla director urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles de l’Alt Pirineu. Dins les exigències que imposa el PDU, el creixement urbanístic que s’havia previst per a Éller, en concret a la zona anomenada camp de la Font, no és possible, ja que suposaria en conjunt un creixement del 29% de l’àrea urbana existent, que trencaria l’equilibri en un llogarret que havia esdevingut un exemple preciós de com conservar la seva estructura de construccions tradicionals i carrers al llarg del temps, fins al punt que la trama actual de carrers se superposa als de l’Éller del segle XVIII. I l’entorn és una contínua invitació a embadalir-se amb el paisatge: el majestuós Puigpedrós, el bony del Manyer i la Carbassa o els rasets de Ger fan d’Éller un indret escollit.
El poder local.
Per la seva banda, la plataforma Salvem Éller també hi ha dit la seva, i demana que el pla territorial consideri que a Éller no s’han de permetre extensions del sòl urbà, només, en tot cas, actuacions dins del nucli, tot demanant que el sòl del camp de la Font, objecte de revisió, passi a ser sòl no urbanitzable en el pla territorial. Si no és així, hom demana que, quan s’hagi de tramitar una nova promoció, es justifiqui amb tot detall si calen veritablement nous habitatges i quin impacte tindrien en el paisatge i la mobilitat, i donar veu, mitjançant un procés participatiu, als veïns i veïnes d’Éller. Recorden els pobletans del nucli que, segons el Catàleg del Paisatge, Éller està catalogat com a conjunt i la construcció d’habitatges a l’entrada del poble pot malmetre l’espai.
Com remarca Eduard Llaudó, “Éller, envoltat de llocs inclosos a la Xarxa Natura 2000, és una zona de transició i no s’hi pot edificar així com així”. Des del punt de vista dels integrants de Salvem Éller, “com que el nucli de Bellver ha crescut massa, ara sembla que cal tirar pel dret, és a dir, pels pobles agregats, com Éller, Nas i Talltendre”. Llaudó s’interroga: “Hi ha necessitat que Bellver es vulgui estendre? Quan em diuen que vivim del monocultiu del turisme, jo em pregunto: qui ho promou?” Llaudó recorda que, ara farà 15 anys, la pagesia encara ocupava un nombre significatiu de gent a la contrada, i també hi havia una serradora de la qual vivien un bon grapat de famílies. “I d’aleshores ençà hem anat cap a l’enriquiment fàcil.”
Justament, una de les principals preocupacions dels veïns i veïnes d’Éller “és que pagesos i ramaders estan desapareixent” i els pocs que queden, si tiren endavant projectes d’urbanització de segona residència, “ho tindrien prou difícil per mantenir la seva activitat, atès que, si hi ha famílies noves, no podrien continuar mantenint, per exemple, corts d’animals, i haurien de fer-se un badiu, i ja van prou escanyats, econòmicament”.
Revisió de 23 sectors a la Cerdanya
El pla director urbanístic (PDU) ha revisat a la Cerdanya 24 sectors en sòl no urbanitzable i n’ha suspès cinc de llicències i tramitacions, en planejament anterior al pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. En aquesta revisió, la proposta no permetria construir en 19 ha de superfície de sòl urbà i 14 de sòl urbanitzable, tot eliminant 192 i 140 habitatges, respectivament. Modifica 3 ha de sòl urbà i 65 ha d’urbanitzable, que afecta 119 i 1.405 habitatges, respectivament. Manté 0,30 ha de sòl urbà i 62 de sòl urbanitzable, amb 15 i 2.140 habitatges, respectivament.
