Sovint associem creativitat a parlar i enraonar. Hem creat l’estereotip que una persona creativa parla molt i genera grans quantitats d’idees, acudits o visions sobre un tema. Potser en molts casos és així, però aquesta realitat no ens hauria d’impedir veure que, molt sovint, la creativitat està impregnada de silenci.

En efecte, són els silencis els que omplen de sentit les paraules. Sense espais buits les paraules esdevenen simple xerrameca. L’autèntica creativitat necessita estones de calma, silenci i reflexió. El descans del místic al bell cim d’una muntanya, el repòs de l’asceta en una cova allunyada, la ment en blanc d’un meditador en un racó fosc de casa, l’actitud serena d’un passejant que s’estira a la sorra del desert i deixa que la seva ment divagui i divagui sense buscar res.

El mal dels nostres dies és que tenim pocs moments per al silenci. Al contrari, molta gent procura que la seva vida sigui un frenesí constant: obligacions, reunions, activitats, tot sense parar. Fins i tot les vacances esdevenen maratons interminables d’activitat: museus, temples, visites guiades, dinars, sopars...

Molta gent està convençuda que, quan no fem res, perdem el temps. Però la neurociència ens diu que el cervell té una “energia fosca” que s’activa quan deturem l’activitat frenètica del dia a dia. Aquesta energia fosca reorganitza, connecta, relaxa, fa veure les coses des d’altres perspectives; en definitiva, és imprescindible per al nostre bon funcionament creatiu.

A més, l’excés d’activitat ens porta sovint a malalties psicosomàtiques que arruïnen la nostra salut: estrès, mal de cap, insomni, neurosi...

És molt senzill: hauríem de dedicar cada dia una estona a passejar pel bosc, per un parc o per on puguem. O dedicar uns minuts a meditar, a quedar-nos embadalits davant de qualsevol cosa que ens agradi, a relaxar-nos estirats al terra. Dedicar temps a l’energia fosca és tremendament important per a la nostra salut global i per a l’eficàcia creativa.

Cada cop hi ha més empreses que entenen això. La hiperactivitat descontrolada condueix a la desmotivació i a la pèrdua de compromís. Deixeu-me ser una mica radical: i si els edificis empresarials s’haguessin de construir al costat de zones verdes? Amb circuits per caminar, anar en bicicleta i petits espais per meditar? I si durant els esmorzars i dinars es desconnectés internet? I si poguéssim portar roba còmoda, com si estiguéssim en un spa? I si els despatxos i les zones de treball fossin substituïts per agradables espais de col·laboració i creativitat plens de color, facilitats i bones olors?

Ja existeixen moltes empreses que són bastant així. Però n’hi hauria d’haver moltes més. Treballar no és sobreviure en un entorn hostil. Treballar és gaudir.