La crisi econòmica del 2007, que en països europeus ha estat impossible abordar devaluant la moneda, s’ha superat amb una reducció dràstica dels salaris. Les principals damnificades han estat les classes mitjanes, que han perdut notable poder adquisitiu, i sobretot aquelles més vulnerables, que avui no poden viure dignament malgrat treballin. Coneguda com el precariat, les persones d’aquesta classe social treballen sovint mitges jornades -no desitjades en el 50% de les ocasions- i amb uns salaris tan baixos que no permeten mantenir un habitatge digne ni a una temperatura adequada durant l’hivern, pagar imprevistos ni cobrir suficientment el conjunt de les despeses necessàries, especialment quan es tenen fills a càrrec.

En aquest context, l’Institut d’Estudis Estratègics, el think tank de Foment del Treball Nacional, ha presentat aquest octubre una proposta per a un nou pacte social que promogui un creixement econòmic inclusiu. Conté iniciatives com ara l’increment del salari mínim i l’aprofundiment en la necessitat d’una renda mínima, i insta les empreses a liderar el debat per a aquest nou acord. No fer-ho, segons l’estudi, és un factor d’inestabilitat i populismes. Tot i que per a nosaltres, les entitats, és fonamentalment una qüestió de justícia social i celebrem que l’empresariat se sumi a unes reivindicacions imprescindibles.

Sense voluntat de ser exhaustius, creiem que caldria afegir a la proposta una inversió més gran en l’educació, entesa en sentit ampli. En un món globalitzat sempre hi haurà qui pugui treballar per salaris inferiors. És per això que, encara que només sigui en termes econòmics, convé més qualificació dels joves, així com un acompanyament per a aquells que no el tenen en la família, que ajudi els infants i joves a incorporar hàbits, inquietuds, equilibri emocional i valors humanistes. Convé dotar l’escola i també donar suport a l’educació en el lleure i als centres socioeducatius, que compensen dèficits en l’entorn de l’infant.

És necessari que la societat europea pregui consciència d’aquestes necessitats o el model neoliberal, que redueix les persones a mers consumidors, continuarà empobrint-les. La competitivitat que cerquen els agents econòmics, i la dignitat humana, necessita unes normes legals que reconeguin uns drets mínims, així com unes inversions suficients en infància i joventut. Les entitats socials que treballem amb aquests col·lectius ho constatem diàriament, així com ens adonem dels èxits en la plena inserció i la felicitat personal de força joves integrats des de projectes comunitaris. És per això que celebrem la proposta d’un nou pacte social adaptat als temps actuals.