El temps passa i una nova percepció de com hem d’ocupar el territori, de com l’hem d’urbanitzar, es fa necessària. No es pot dir que el paradigma que es defensa a partir dels plans directors urbanístics (PDU) de sòls no sostenibles i que la llei del territori, de pròxima promulgació, hagi aparegut de bell nou. En el passat recent ja hi va haver intents, que finalment no van acabar de reeixir, de dibuixar la progressió urbanística d’àmbits urbans i rurals des d’un joc d’equilibris més atent a la preservació de l’entorn, tot deixant en una posició subsidiària el rendiment econòmic. Ara sembla que va de debò i que el planejament urbanístic tindrà cura de posar fre a la construcció d’habitatges no meditada, aquella que és més fruit de la creació d’interessos especulatius que no pas d’una demanda d’habitatge vinculada al creixement de la població. Si tot evoluciona com cal, els abusos del passat recent, ben evident en les agressions al paisatge de determinats indrets de la Costa Brava i l’Alt Pirineu, seran història, que no s’ha de repetir, entre altres coses perquè, com molt insistentment s’assenyala des del territori, en molts casos s’ha arribat al límit de consum que pot admetre, si realment volem tenir cura del paisatge i entenem d’una vegada que l’emergència climàtica també es combat frenant l’excessiva urbanització.

Dins d’aquesta evolució, ara veurem com, entre altres objectius que es volen assolir, es prioritza el reciclatge urbà en lloc del creixement en extensió; s’aborda realment la diversitat territorial del nostres país; hi ha una més pregona integració del paisatge en el planejament o se soluciona d’una vegada aquest problema que ja fa una bona colla de dècades que arrossega el país, el de les urbanitzacions amb dèficits, un desgavell ben visible que s’escampa per moltes de les nostres comarques. Val a dir que en aquest nou camí caldrà tenir mesura, filar ben prim per veure quines són les necessitats de cada municipi, i si s’escau admetre la necessitat d’un cert creixement per evitar el seu despoblament. Veus expertes han observat que la llei, i tota la nova ideologia que incorpora, necessitarà molta voluntat política, dels actuals gestors i dels seus successors, perquè arreli definitivament i no resti al calaix dels grans projectes que mai no es van aplicar.