La cambra baixa del Parlament britànic va aprovar ahir per 330 vots a favor i 231 en contra la proposta de llei de l’acord de retirada de la Unió Europea (UE), que li ha de permetre implementar el Brexit el 31 de gener i començar la negociació del tractat de lliure comerç.

Aquesta llei aprovada ahir fa referència, només, als acords bàsics amb la UE: la factura de sortida, la frontera nord-irlandesa i els drets dels ciutadans britànics i europeus. La llei passarà ara a la cambra alta, als Lords, on hi ha majoria europeista, però s’espera que es respecti la decisió dels diputats. La setmana vinent podria quedar aprovada definitivament.  

Després de la victòria aclaparadora en les eleccions generals del 12 de desembre, Johnson ha pogut fer la llei com un vestit a mida. Hi ha inclòs, per exemple, una clàusula per prohibir que el govern pugui fixar cap pròrroga al període de transició que s’estendrà des de l’1 de febrer fins al 31 de desembre de 2020 per negociar l’acord comercial. D’aquesta manera ha recuperat l’amenaça del Brexit abrupte si el 31 de desembre no han arribat a un acord amb Brussel·les.

A més, hi ha afegit una altra clàusula per atorgar més poder a la justícia britànica i permetre que els seus tribunals puguin acceptar o no decisions del Tribunal Europeu de Justícia. En l’anterior esborrany, només el Tribunal Suprem tenia aquesta potestat. Ha eliminat la clàusula que garantia els drets dels treballadors i la protecció dels consumidors i del medi ambient, i també la clàusula que deia que qualsevol nen refugiat a la UE podia ser enviat al Regne Unit si tenia algun familiar al país.

“Han votat una llei que elimina totes les proteccions mediambientals tot i que ens enfrontem a una emergència climàtica”, va declarar, amb impotència, Alistair Carmichael, el portaveu dels liberaldemòcrates, el partit que volia revertir el Brexit i que va perdre escons en les eleccions. Per la seva banda, Ian Blackford, el portaveu dels nacionalistes escocesos, que van sortir reforçat dels comicis, va denunciar “una crisi institucional”. “No podem acceptar el que se’ns està fent. [...] Escòcia acabarà sent un país independent dins de la UE.”