“Els darrers dos anys hem notat un canvi important en els estudiants d’emprenedoria. Cada cop n’hi ha més que, quan pensen a posar en marxa un projecte, ho fan amb l’objectiu de millorar l’entorn i la societat en què s’han creat”, va indicar el director de l’escola de negocis TBS a Barcelona, Olivier Benielli, en una trobada amb periodistes per explicar, entre altres temes, el programa de formació específica en emprenedoria. D’aquesta escola de negocis ha sortit una plataforma digital per compartir bicicletes o una firma de menjar per emportar que vol fer reduir el consum de plàstics i el malbaratament alimentari, entre moltes altres.

Igual que passa a TBS, hi ha una tendència generalitzada en el món emprenedor i és que, a més de ser rendibles, busquen fer millor el món en què viuen. El director general del parc d’innovació d’Esade Creapolis –un dels primers espais d’innovació que connecta noves empreses amb grans corporacions i inversors–, Oriol Alcoba, explica que en només dos anys els emprenedors han après que el seu model de negoci ha d’estar sustentat en una missió i que “busquen solucions a necessitats d’una manera més transcendent, no pensant només en l’accionista”. Alcoba considera que en aquest col·lectiu hi ha més sensibilitat davant els reptes a què ens enfrontem com a societat: digitalització de la indústria, sostenibilitat, envelliment de la població i concentració de les persones a la ciutat. “A partir d’aquests reptes es mou la figura de l’emprenedor social, en el fons, totes les start-ups acaben tenint un impacte social positiu”, considera Jordi Aguasca, gerent de Start-up Catalonia, un programa promogut per Acció, per acompanyar l’empresa en els primers moments de vida.

Tot i que és difícil trobar xifres en termes globals, hi ha alguns indicadors que confirmen aquesta tendència. En el cas particular del directori de start-ups que elabora Acció des de fa tres edicions, un 6% de les 1.300 noves firmes que hi ha registrades són d’economia circular. Però el més destacable és que, si es mira tres anys enrere, s’ha identificat un considerable increment del 250%.

En relació a aquesta tendència, hi ha una expressió molt lligada a les start-ups que és el painpoint, és a dir, posar en marxa un projecte empresarial per fer més fàcil la vida al ciutadà, a partir de males experiències particulars que viu l’emprenedor. Així, trobem exemples que van des de crear un aplicació per comparar preus de serveis (després d’haver patit en primera persona la dificultat de fer la comparativa), o dissenyar un aparell per acabar amb l’estrenyiment crònic que sofria l’avi de l’emprenedor. Els projectes empresarials carregats de bona voluntat són nombrosos.

Aquest compromís creixent en l’ecosistema d’empreses de nova creació va animar els emprenedors Cristina Crucianu, Arnau Martí i Cristina Rojas a crear Techbloom, una comunitat d’emprenedors o futurs emprenedors. Tots tres comparteixen la idea que emprendre té associat un enfocament de canvi social. “Potser no s’està veient tant en les grans empreses, però en l’ecosistema de les start-ups sí que ens estem adonant que hi ha més voluntat per orientar-se molt més enllà del client i fer-ho cap al que es coneix com a world centricity, un enfocament global en què el teu producte o objectiu ha de ser transformar el nostre entorn”, explicava Martí.

Ho coneix molt bé María José Blanco, responsable del programa d’emprenedoria de Barcelona Activa, que en el seu dia a dia es dedica a impulsar noves empreses. Blanco indica que hi va haver un punt d’inflexió després de la crisi que va canviar el perfil de persones emprenedores, amb més interès social. “En molts àmbits es va qüestionar quin tipus d’economia teníem i progressivament els nous projectes van anar incorporant un vessant social. Cada cop són més conscients que la seva iniciativa té una transcendència més enllà de vendre productes o serveis”, insisteix Blanco.

Per a Elisenda Vegué, directora d’innovació socioeconòmica de també Barcelona Activa, en els darrers dos anys hi ha hagut un repunt important cap a aquest contingut més social pel canvi generacional: “Ens trobem davant una onada de persones que tenen més consciència social pel moment socioeconòmic que estan vivint. Hi ha més sensibilitat dels efectes que tenen les seves decisions com a emprenedors, cosa que fa uns anys no passava tant.” Des d’aquesta àrea de Barcelona han incorporat línies com ara l’emprenedoria col·lectiva, que és un altre viratge que s’està donant en l’univers de nous empresaris. Es tracta d’engegar una iniciativa empresarial de manera conjunta, que té una forta vinculació a l’economia social, ja que solen ser emprenedors que si no fos per la via col·lectiva no tindrien capacitat per iniciar-se en aquesta aventura.

Tot i que no es pot parlar d’un fenomen que hagi fet eclosió, hi ha un xup-xup en l’univers emprenedor que ha vingut per quedar-se i, a més a més, Catalunya i especialment Barcelona hi són al capdavant.

Així ho explica Jordi Aguasca, qui confirma que, en projectes d’emprenedoria amb impacte social, Barcelona està tenint un pes molt important. Especialment, en tota la part de l’economia circular i de l’economia compartida. “Hi ha un corrent específic en temes de mobilitat en economia compartida al qual la capital catalana és molt sensible”, diu Aguasca. Per posar-ne un exemple, totes les plataformes de mobilitat elèctrica com el cas de Cooltra han fet a Barcelona els seus bancs de proves en mobilitat.

Resulta exemplificador que la primera plataforma de lloguer de vehicles particulars de l’Estat, Social Car, es creés a Barcelona. I quan la francesa BlaBlaCar va decidir implantar-se a l’Estat espanyol, va escollir la capital catalana: “Tothom és conscient que som una ciutat oberta a aquests tipus d’innovació”, explica Aguasca.

El cert és que com a societat ens estem enfrontant a uns reptes en matèria de sostenibilitat o equitat, davant els quals les start-ups han demostrat més àgilit per trobar la manera d’aconseguir-ho.

Per exemple, des de l’any 2016 hi ha un fort moviment en el teixit empresarial per buscar una alternativa al plàstic, i les noves firmes estan guanyant la partida en noves idees i propostes. La companyia de recent creació Ecobaula és justament una resposta a aquest fenomen. Està orientada al desenvolupament, de manera ecològica i sostenible, del sector de la neteja i dels productes detergents. Fruit d’un llarg procés de recerca científica, es dedica a la fabricació i distribució de qualsevol producte de neteja en format de càpsula individual i de fàcil dissolució. Els seus productes assumeixen un ampli compromís amb l’ecologia i el medi ambient.