“Els dar­rers dos anys hem notat un canvi impor­tant en els estu­di­ants d’empre­ne­do­ria. Cada cop n’hi ha més que, quan pen­sen a posar en marxa un pro­jecte, ho fan amb l’objec­tiu de millo­rar l’entorn i la soci­e­tat en què s’han creat”, va indi­car el direc­tor de l’escola de nego­cis TBS a Bar­ce­lona, Oli­vier Beni­e­lli, en una tro­bada amb peri­o­dis­tes per expli­car, entre altres temes, el pro­grama de for­mació específica en empre­ne­do­ria. D’aquesta escola de nego­cis ha sor­tit una pla­ta­forma digi­tal per com­par­tir bici­cle­tes o una firma de men­jar per empor­tar que vol fer reduir el con­sum de plàstics i el mal­ba­ra­ta­ment ali­men­tari, entre mol­tes altres.

Igual que passa a TBS, hi ha una tendència gene­ra­lit­zada en el món empre­ne­dor i és que, a més de ser ren­di­bles, bus­quen fer millor el món en què viuen. El direc­tor gene­ral del parc d’inno­vació d’Esade Cre­a­po­lis –un dels pri­mers espais d’inno­vació que con­necta noves empre­ses amb grans cor­po­ra­ci­ons i inver­sors–, Oriol Alcoba, explica que en només dos anys els empre­ne­dors han après que el seu model de negoci ha d’estar sus­ten­tat en una missió i que “bus­quen solu­ci­ons a neces­si­tats d’una manera més trans­cen­dent, no pen­sant només en l’acci­o­nista”. Alcoba con­si­dera que en aquest col·lec­tiu hi ha més sen­si­bi­li­tat davant els rep­tes a què ens enfron­tem com a soci­e­tat: digi­ta­lit­zació de la indústria, sos­te­ni­bi­li­tat, enve­lli­ment de la població i con­cen­tració de les per­so­nes a la ciu­tat. “A par­tir d’aquests rep­tes es mou la figura de l’empre­ne­dor social, en el fons, totes les start-ups aca­ben tenint un impacte social posi­tiu”, con­si­dera Jordi Aguasca, gerent de Start-up Cata­lo­nia, un pro­grama pro­mo­gut per Acció, per acom­pa­nyar l’empresa en els pri­mers moments de vida.

Tot i que és difícil tro­bar xifres en ter­mes glo­bals, hi ha alguns indi­ca­dors que con­fir­men aquesta tendència. En el cas par­ti­cu­lar del direc­tori de start-ups que ela­bora Acció des de fa tres edi­ci­ons, un 6% de les 1.300 noves fir­mes que hi ha regis­tra­des són d’eco­no­mia cir­cu­lar. Però el més des­ta­ca­ble és que, si es mira tres anys enrere, s’ha iden­ti­fi­cat un con­si­de­ra­ble incre­ment del 250%.

En relació a aquesta tendència, hi ha una expressió molt lli­gada a les start-ups que és el pain­point, és a dir, posar en marxa un pro­jecte empre­sa­rial per fer més fàcil la vida al ciu­tadà, a par­tir de males experiències par­ti­cu­lars que viu l’empre­ne­dor. Així, tro­bem exem­ples que van des de crear un apli­cació per com­pa­rar preus de ser­veis (després d’haver patit en pri­mera per­sona la difi­cul­tat de fer la com­pa­ra­tiva), o dis­se­nyar un apa­rell per aca­bar amb l’estre­nyi­ment crònic que sofria l’avi de l’empre­ne­dor. Els pro­jec­tes empre­sa­ri­als car­re­gats de bona volun­tat són nom­bro­sos.

Aquest com­promís crei­xent en l’eco­sis­tema d’empre­ses de nova cre­ació va ani­mar els empre­ne­dors Cris­tina Cru­ci­anu, Arnau Martí i Cris­tina Rojas a crear Tech­bloom, una comu­ni­tat d’empre­ne­dors o futurs empre­ne­dors. Tots tres com­par­tei­xen la idea que empren­dre té asso­ciat un enfo­ca­ment de canvi social. “Pot­ser no s’està veient tant en les grans empre­ses, però en l’eco­sis­tema de les start-ups sí que ens estem ado­nant que hi ha més volun­tat per ori­en­tar-se molt més enllà del cli­ent i fer-ho cap al que es coneix com a world cen­tri­city, un enfo­ca­ment glo­bal en què el teu pro­ducte o objec­tiu ha de ser trans­for­mar el nos­tre entorn”, expli­cava Martí.

Ho coneix molt bé María José Blanco, res­pon­sa­ble del pro­grama d’empre­ne­do­ria de Bar­ce­lona Activa, que en el seu dia a dia es dedica a impul­sar noves empre­ses. Blanco indica que hi va haver un punt d’inflexió després de la crisi que va can­viar el per­fil de per­so­nes empre­ne­do­res, amb més interès social. “En molts àmbits es va qüesti­o­nar quin tipus d’eco­no­mia teníem i pro­gres­si­va­ment els nous pro­jec­tes van anar incor­po­rant un ves­sant social. Cada cop són més cons­ci­ents que la seva ini­ci­a­tiva té una trans­cendència més enllà de ven­dre pro­duc­tes o ser­veis”, insis­teix Blanco.

Per a Eli­senda Vegué, direc­tora d’inno­vació soci­o­e­conòmica de també Bar­ce­lona Activa, en els dar­rers dos anys hi ha hagut un repunt impor­tant cap a aquest con­tin­gut més social pel canvi gene­ra­ci­o­nal: “Ens tro­bem davant una onada de per­so­nes que tenen més consciència social pel moment soci­o­e­conòmic que estan vivint. Hi ha més sen­si­bi­li­tat dels efec­tes que tenen les seves deci­si­ons com a empre­ne­dors, cosa que fa uns anys no pas­sava tant.” Des d’aquesta àrea de Bar­ce­lona han incor­po­rat línies com ara l’empre­ne­do­ria col·lec­tiva, que és un altre viratge que s’està donant en l’uni­vers de nous empre­sa­ris. Es tracta d’enge­gar una ini­ci­a­tiva empre­sa­rial de manera con­junta, que té una forta vin­cu­lació a l’eco­no­mia social, ja que solen ser empre­ne­dors que si no fos per la via col·lec­tiva no tin­drien capa­ci­tat per ini­ciar-se en aquesta aven­tura.

Tot i que no es pot par­lar d’un feno­men que hagi fet eclosió, hi ha un xup-xup en l’uni­vers empre­ne­dor que ha vin­gut per que­dar-se i, a més a més, Cata­lu­nya i espe­ci­al­ment Bar­ce­lona hi són al cap­da­vant.

Així ho explica Jordi Aguasca, qui con­firma que, en pro­jec­tes d’empre­ne­do­ria amb impacte social, Bar­ce­lona està tenint un pes molt impor­tant. Espe­ci­al­ment, en tota la part de l’eco­no­mia cir­cu­lar i de l’eco­no­mia com­par­tida. “Hi ha un cor­rent específic en temes de mobi­li­tat en eco­no­mia com­par­tida al qual la capi­tal cata­lana és molt sen­si­ble”, diu Aguasca. Per posar-ne un exem­ple, totes les pla­ta­for­mes de mobi­li­tat elèctrica com el cas de Cool­tra han fet a Bar­ce­lona els seus bancs de pro­ves en mobi­li­tat.

Resulta exem­pli­fi­ca­dor que la pri­mera pla­ta­forma de llo­guer de vehi­cles par­ti­cu­lars de l’Estat, Social Car, es creés a Bar­ce­lona. I quan la fran­cesa Bla­Bla­Car va deci­dir implan­tar-se a l’Estat espa­nyol, va esco­llir la capi­tal cata­lana: “Tot­hom és cons­ci­ent que som una ciu­tat oberta a aquests tipus d’inno­vació”, explica Aguasca.

El cert és que com a soci­e­tat ens estem enfron­tant a uns rep­tes en matèria de sos­te­ni­bi­li­tat o equi­tat, davant els quals les start-ups han demos­trat més àgilit per tro­bar la manera d’acon­se­guir-ho.

Per exem­ple, des de l’any 2016 hi ha un fort movi­ment en el tei­xit empre­sa­rial per bus­car una alter­na­tiva al plàstic, i les noves fir­mes estan gua­nyant la par­tida en noves idees i pro­pos­tes. La com­pa­nyia de recent cre­ació Eco­baula és jus­ta­ment una res­posta a aquest feno­men. Està ori­en­tada al desen­vo­lu­pa­ment, de manera ecològica i sos­te­ni­ble, del sec­tor de la neteja i dels pro­duc­tes deter­gents. Fruit d’un llarg procés de recerca científica, es dedica a la fabri­cació i dis­tri­bució de qual­se­vol pro­ducte de neteja en for­mat de càpsula indi­vi­dual i de fàcil dis­so­lució. Els seus pro­duc­tes assu­mei­xen un ampli com­promís amb l’eco­lo­gia i el medi ambi­ent.