L’Iran va admetre finalment ahir que va abatre l’avió ucraïnès amb 176 persones a bord al sud de Teheran “involuntàriament i per un error humà”, ja que el va confondre amb un míssil de creuer a causa de la situació d’alerta a la zona per l’escalada de tensió amb els Estats Units. El mea culpa va arribar després de dues jornades en què havia estat negant categòricament aquesta hipòtesi, plantejada per diversos països.

Segons un comunicat, l’error va ser provocat pel fet que el Boeing 737, que cobria la ruta Teheran-Kíev, “es va situar prop d’un centre militar dels Guardians de la Revolució en una altitud i una posició de vol d’un objectiu enemic”. Les forces armades van explicar que, després de les amenaces del president dels EUA, Donald Trump, de “prendre com a objectius diversos llocs al territori de la República Islàmica en cas que hi hagués una operació recíproca, estaven en el màxim nivell d’alerta”.

Poc abans d’abatre l’avió ucraïnès, l’Iran havia efectuat un atac amb míssils contra una base aèria a l’Iraq amb tropes nord-americanes, com a venjança per l’assassinat dies abans del general Qasem Soleimani en un bombardeig selectiu dels Estats Units.

A l’avió d’Ukraine International Airlines (UIA) viatjaven 169 passatgers –entre els quals hi havia 82 iranians i 63 canadencs, tot i que aquests últims eren majoritàriament d’origen iranià– i nou tripulants ucraïnesos. L’aparell es va estavellar al sud de Teheran dimecres passat poc després d’enlairar-se de l’aeroport internacional Imam Khomeini amb destinació a Kíev, i el sinistre va causar la mort dels 176 ocupants.

El comandant de la força aeroespacial de la Guàrdia Revolucionària, Amir Ali Hajizadeh, va explicar en una compareixença televisada que l’operador del sistema de defensa va confondre l’aparell amb “un míssil de creuer” i que, abans de disparar, havia intentat contactar amb els seus comandaments per obtenir-ne l’aprovació, però el sistema de comunicació va fallar i va prendre una decisió “dolenta i precipitada”.

Hajizadeh també va reconèixer que hi va haver deu segons per decidir i que no es va informar l’Organització de l’Aviació Civil que cancel·lessin els vols comercials a Teheran.

“L’error va ser nostre [...] i acceptem totes les responsabilitats d’aquest acte”, admetia Hajizadeh, que en va exculpar l’Organització de l’Aviació Civil i el govern, i va justificar que aquestes institucions neguessin la hipòtesi que l’aparell fos abatut al·legant que no disposaven de la informació.

El comandant va aclarir que no volien amagar l’error, però que era necessari revisar el que havia passat abans de donar una informació oficial.

Les especulacions sobre la possibilitat que el Boeing hagués estat abatut van començar el mateix dia del sinistre i van adoptar un to oficial quan el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va dir dijous que el seu govern tenia informació que el Boeing 737 havia estat tocat per “un míssil terra-aire iranià”.

El president iranià, Hassan Rouhani, va assegurar que els responsables “d’aquest error imperdonable” seran processats. En el mateix sentit, el líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, va ordenar a les forces armades investigar les probables “irregularitats i negligències” que van provocar l’acció.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va dir que espera que es porti els responsables davant la justícia, que tornin els cossos de les víctimes i que paguin una indemnització a les famílies. “La investigació ha de ser completa i oberta, i ha de continuar sense retards ni obstacles”, va assenyalar el president.

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, va demanar transparència perquè es pugui fer una investigació completa.

Els iranians van respondre a la notícia amb ràbia, dolor i fortes crítiques contra les autoritats del seu país. Centenars de persones es van manifestar als carrers de Teheran cridant contra el sistema islàmic.