Els moviments LGTBI italians han fet saltar l’alarma: en diferents regions i ciutats governades per la dreta s’està duent a terme una croada contra els drets del col·lectiu. Això és per la força i la potència econòmica que han adquirit grups de pressió ultracatòlics com ara Citizen-Go i Pro-Vita, que han donat suport a les campanyes de la Lliga de Matteo Salvini i al partit postfeixista Germans d’Itàlia.

Existeix una xarxa italiana d’administracions contra la discriminació LGTBI. Ara, moltes ciutats i regions governades per la dreta l’estan abandonant. Entre què Siena, Trieste, Piacenza, Pistoia, Sesto San Giovanni i la regió del Friül-Venècia Júlia. Això comporta, entre altres coses, la desaparició dels cursos de formació i sensibilització en matèria de drets LGTBI.

La trama dels autodefinits pro-vida i anti-gender va aconseguir tocar molt poder durant el govern grillino-leghista. Els seus dos màxims exponents van ser Lorenzo Fontana i el senador Simone Pillon. Membre destacat de la Lliga, Pillon va ser el promotor del Family Day, un acte que neix com a reacció al Dia de l’Orgull Gai i que té com a objectiu reivindicar que la família només pot ser formada per pare i mare. Fontana, mentre era ministre de la Família, va dir que “les famílies homosexuals no existeixen”.

Les associacions de defensa dels drets LGTBI tenen la mirada posada en la regió de l’Emília-Romanya. El 26 de gener hi ha les eleccions regionals i, si guanyés la Lliga, la norma regional per prevenir l’homofòbia s’aboliria. Així ho ha promès el polític leghista Massimiliano Pompignoli, que ha qualificat la llei de la regió d’“innecessària i que fa propaganda homosexual”.

Franco Grillini, exdiputat i activista, és el president honorífic d’Arcigay, l’associació de referència en la tutela dels drets del col·lectiu LGTBI a Itàlia. Grillini explica que l’any 1993, quan es va aprovar la llei Mancino –la llei estatal que condemna els delictes d’odi i discriminació per motius “racials, ètnics, religiosos o nacionals”– va lluitar perquè s’hi inclogués la discriminació per orientació sexual. No es va aconseguir. La justificació que es va donar aleshores va ser que era millor afegir-ho al cap d’un temps, sense fer soroll, mitjançant un decret llei. “Han passat 27 anys, i encara estem esperant el decret”, diu Grillini, que hi afegeix: “Ens van dir que si hi haguessin afegit la protecció de les persones homosexuals, la llei Mancino no hauria estat aprovada.”

Ara, el centreesquerra està preparant una proposta de llei perquè, finalment, existeixi una norma nacional contra l’homofòbia. “Es pot fer i s’ha de fer –diu Grillini–. I no només per evitar les violències quotidianes, sinó per justícia als qui tant han patit. A Itàlia, hi ha hagut una violència d’estat molt forta contra els homosexuals”, sentencia.

L’ILGA (associació internacional de lesbianes, gais, transexuals i intersexuals) publica, cada any, un rànquing dels països europeus en funció de com respecten els drets de les persones LGTBI. En la llista, Itàlia ocupa la posició 35 de les 49 del continent; per sota, té països com ara Rússia, Polònia, Turquia i l’Azerbaidjan. El país capdavanter és Malta. L’Estat espanyol se situa en la posició número 11 i Alemanya, en la 15.