Canvi de guió a l’Iran. Després que l’assassinat de Qasem Soleimani a mans dels Estats Units desencadenés un descontentament ciutadà massiu contra les autoritats nord-americanes, les protestes iranianes han redirigit la seva atenció cap a les seves pròpies autoritats. Els càntics que s’hi senten, en només uns dies de diferència, han passat de desitjar “la mort d’Amèrica” a demanar la d’Ali Khamenei, líder suprem de l’Iran, a qui titllen de dictador i de mentider: “El règim ens diu que el nostre enemic són els Estats Units d’Amèrica –se sentia en les protestes d’ahir a Teheran i a Isfahan–, però en realitat el nostre enemic és aquí.”

El reconeixement per part de Teheran que l’abatiment de l’avió ucraïnès havia estat un error seu ha dinamitat el sorgiment nacionalista que s’estava vivint a l’Iran amb Washington com a enemic comú. El portaveu del govern, Ali Rabiei, havia negat divendres passat la hipòtesi del míssil iranià disparat contra l’aeronau estavellada, però l’endemà mateix l’Iran assumia la responsabilitat dels fets. A l’avió, hi van morir 176 persones, la majoria amb passaport iranià, i ahir el país va viure el tercer dia d’unes protestes marcades per una violència policial que les autoritats pertinents desmenteixen.

“La policia no ha disparat perquè els agents tenen ordres de mostrar moderació”, deia ahir el cap de la policia de Teheran, Hossein Rahimi. Les seves declaracions, no obstant això, arriben després que les xarxes socials de diversos manifestants que havien participat en les protestes de diumenge a la nit a la plaça Azadi de Teheran demostressin el contrari. En els vídeos es veu com les forces de seguretat haurien emprat gas lacrimogen, bales de goma i municions de més duresa, i alguns testimonis asseguren que la policia els apuntava al cap quan ja estaven sota els efectes del gas.

Molts manifestants cridaven ahir a favor de la desaparició del clergat que domina l’Iran en unes protestes que no estan sent massives. Segons els analistes, això és per la dura repressió amb què el règim va mirar d’aplacar, el novembre passat, les manifestacions en contra de la pujada del preu de la benzina. Aleshores, fins a 304 manifestants van ser assassinats per les forces policials en només tres dies, segons Amnistia Internacional.

L’escalada militar entre els Estats Units i l’Iran ve d’abans del 3 de gener, data en què Washington va assassinar Qasem Soleimani. Qui era líder de la Força Quds, el cos dels Guardians de la Revolució a l’exterior de l’Iran –i, per tant, comandant de les forces proiranianes de tot el Pròxim Orient–, havia traçat una estratègia per augmentar la pressió sobre la Casa Blanca. L’octubre passat, el mateix Soleimani es va reunir amb els principals grups armats iraquians favorables a Teheran i els va ordenar, segons fonts de seguretat nord-americanes i iraquianes, que augmentessin les ofensives contra objectius dels Estats Units sobre el terreny.

Per aquelles dates, les protestes dels iraquians contra Adil Abdul-Mahdi, el primer ministre de l’Iraq i favorable a Teheran, estaven sent massives, i els més de 150 manifestants morts que es registraven aleshores no havien aconseguit aturar les protestes. La idea de Soleimani era provocar una resposta militar dels Estats Units que redirigís el descontentament de la població iraquiana cap a Washington. Els míssils disparats el 27 de desembre passat contra una base nord-americana a l’Iraq, que van matar l’intèrpret dels Estats Units d’origen iraquià Nawres Waleed Hamid i que van ferir diverses persones, són un exemple del que Soleimani demanava a les milícies. Mesos després d’aquella reunió, les diverses crisis que ha desencadenat el seu propi assassinat esquitxen també els Guardians de la Revolució Islàmica.

“El govern del nostre país està perdent credibilitat –diu a El Punt Avui en Mojtaba, ciutadà iranià de 40 anys–. Encara hi ha una minoria de gent que es nega a veure les vergonyes d’aquest sistema que tenim des de la revolució islàmica, que assassina iranians i menteix cada dia, però molts estan canviant d’opinió.” Mentre l’Iran es veu immers en les seves pròpies crisis internes, el president nord-americà, Donald Trump, aprofita per prendre posició a favor dels manifestants que s’aixequen contra el règim de Teheran: “No assassineu els vostres manifestants –diu en una piulada escrita en majúscules–; els Estats Units us vigilen.”