La UdG vol obrir-se al territori
estratègia
El rector, Quim Salvi, supera el mig mandat amb el repte d’obrir-se al territori
Salvi reclama a la Generalitat recuperar un bon finançament
El rector de la UdG, Quim Salvi, supera l’equador del seu mandat –aquest és de quatre anys– i entra al 2020 amb la prioritat d’un pla estratègic amb l’horitzó del 2030, però, pel que fa al present, amb més de dues-centes accions de govern realitzades, cosa que representa el 50% de compliment del seu programa de govern. Aquest camí l’enfilarà amb el suport de la comunitat universitària, que en el darrer claustre va avalar la seva gestió.
Un recorregut que inclou també l’important repte afegit que representa incorporar el Parc Científic i Tecnològic de la UdG (PCiT) dins l’estructura de la Universitat, un cop completada la fase de liquidació aquest 2020 i que molts donen ja com un fet objectiu.
Plans de futur
Segons Salvi, durant aquests dos anys s’han centrat en “la docència, la recerca i la transferència, i el compromís social, però també en accions orientades a les persones que integren la Universitat”. I explica que el quadern de bitàcola que han iniciat “es basa en tres eixos principals que es van desenvolupant: el pla estratègic UdG 2030, el projecte Girona Regió de Coneixement i les iniciatives innovadores adaptades a la diversitat de la Universitat”. El pla estratègic pivota, segons Salvi, en dos grans àmbits: el que afecta el país i el que afecta la Unió Europea.
Però un dels reptes més importants que té al davant, i no només per a la UdG, és el de millorar el finançament universitari. Quim Salvi considera que és vital “un finançament públic estable i amb una planificació a llarg termini” i, el que és encara més rellevant –afirma–, recuperar a curt termini l’horitzó de finançament de la Generalitat acordat en el pla de finançament 2007-2010 de 1.000 milions d’euros anuals. La UdG té un pressupost d’uns cent milions d’euros.
Un pla estratègic consensuat i marcat per seguir-lo
La UdG ha d’afrontar els reptes de futur i, per fer-ho, cal que faci una reflexió profunda de com ho ha de dur a terme, una reflexió que té en compte la mateixa comunitat educativa, agents externs i, a la pràctica, la mateixa societat de la qual forma part. Per això, i amb el lema Cap al 2030 amb estratègia, el pla estratègic dissenyat per Salvi i el seu equip vol avançar, des del debat i el consens, amb l’impuls de polítiques a la zona d’influència de la UdG en la societat del coneixement i cohesionar els agents implicats en el territori tenint clar quins seran els reptes. Però el que és també rellevant, segons Salvi, és facilitar als investigadors –que no deixen de ser els productors del coneixement– i als beneficiaris d’aquests l’accés a finançament. Un compromís que implica apostar per la innovació tecnològica, la creació d’empreses, la generació de riquesa, i captar i retenir el talent o disposar de les magnituds i de dades d’R+D+I a nivell que permetin avaluar els resultats i fer polítiques pròpies. Tot això en el marc de la innovació docent i l’aprenentatge basat en problemes.
“Ens cal recuperar el pla de finançament del 2007-2010”
Un dels altres reptes del que queda de mandat és el de la pedagogia, el d’explicar i reivindicar una millora a curt i llarg termini del finançament universitari. Per això, segons Salvi, cal, en primer lloc, “recuperar a curt termini l’horitzó de finançament de la Generalitat acordat per al 2007-2010 de 1.000 milions d’euros anuals”, perquè “aquesta recuperació ha de permetre la corresponent reducció de taxes sense comprometre el necessari finançament de les universitats catalanes”.
A més, Salvi reclama una major autonomia per a les universitats, com ara pel que fa a la contractació de personal i organització interna, entre altres, i la reducció de traves normatives i procedimentals. “Els estudis internacionals demostren que com més autonomia universitària, millors resultats”, destaca Salvi. Al llarg d’aquests dos anys, i pel que fa a les aportacions econòmiques, destaca el compromís social de la UdG, que ha comptat amb 290.000 euros per destinar-hi, comptant amb 155 entitats, 244 activitats solidàries i un gran coixí de 1.331 voluntaris.