Primer arxivament definitiu d’una causa penal contra el govern relacionada amb el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. L’Audiència de Barcelona ha confirmat la resolució de la titular del jutjat d’instrucció 28 de Barcelona, que sosté que no hi ha indicis delictius en l’acord marc del maig del 2017 per a la compra d’urnes, i tanca l’acusació contra l’exsecretari general de Governació, Francesc Esteve, per prevaricació, malversació de fons i desobediència. Aquesta va ser la primera querella de la fiscalia de Catalunya contra el govern, en concret contra l’exconsellera Meritxell Borràs, amb Esteve, i de la qual ara ha demanat el seu arxivament. Amb la declaració d’independència, la causa contra Borràs es va mantenir al TSJC, amb una segona querella contra tot el govern per rebel·lió.

En la resolució, del 10 de gener passat i difosa ahir, la secció desena desestima el recurs presentat per Vox en què reclamava la continuïtat del procés penal contra Esteve, actual director del Gabinet Jurídic de la Generalitat. El tribunal fa seus alguns dels raonaments de l’advocat d’Esteve, el penalista Joan Segarra, i declara la fermesa de l’arxivament.

Pel que fa a la prevaricació, el magistrat José Antonio Lagares, ponent de la resolució, precisa que l’acord marc per homologar empreses subministradores d’unes, que Esteve va signar, després que el Parlament aprovés la llei 4/2017, amb una partida addicional 40 a per les depeses del referèndum, no encaixa en aquest tipus delictiu perquè “l’acord no era exclusivament per adquirir urnes per al referèndum, sinó també per a altres conteses electorals”. Hi afegeix, com indica la defensa, que una prova evident és que les urnes que es volien encarregar eren de metacrilat i les de l’1-O van ser de plàstic.

Pel que fa a la malversació de fons, tampoc hi troba indicis, ja que el concurs va quedar desert, quan ja no hi era Esteve, i –aclareix– que “la conducta de donar als cabals públics una aplicació pública diferent a l’inicial en un ús legal, no és al Codi Penal vigent”. Finalment, l’Audiència també descarta la desobediència perquè Esteve no va rebre cap notificació expressa i, alhora, indica que es va consultar el Tribunal Constitucional i aquest va validar l’acord si no es destinava a adquirir urnes per a l’1-O.