Política

Merkel busca una treva en el trencaclosques de Líbia, amb Putin i Erdogan de convidats

La cancellera rep a Berlín els implicats en el conflicte amb voluntat d’impulsar un procés de pau

La reunió es produeix enmig d’una escalada a la Trípoli assetjada per Haftar

Quan tot sem­blava que que­dava en mans de Tur­quia i Rússia, amb França i Itàlia com a actors euro­peus en el con­flicte, va aparèixer la “mit­jan­cera” Angela Merkel. La can­ce­llera d’Ale­ma­nya, un país fins ara poc impli­cat en la guerra civil de Líbia, rep avui a Berlín el pre­si­dent rus, Vladímir Putin, i el turc, Recep Tayyip Erdo­gan, a més del francès, Emma­nuel Macron, i una llarga llista de con­vi­dats. La intenció és reu­nir en una mateixa habi­tació Kha­lifa Haf­tar, el maris­cal que té asset­jada Trípoli, i el cap de govern d’Acord Naci­o­nal, Fayez al-Sar­raj, el pri­mer minis­tre reco­ne­gut per l’ONU. És a dir, allò que no va acon­se­guir Putin fa una set­mana, quan va reu­nir a Mos­cou el mili­tar i el cap de govern. No hi va haver cap tro­bada directa. Al-Sar­raj va sig­nar l’alto el foc que havien pre­pa­rat Putin i Erdo­gan. Haf­tar va mar­xar sense fer-ho.

El pre­si­dent rus dona suport a Haf­tar. El turc s’ha aliat amb Al-Sar­raj. A escala euro­pea, el mili­tar té en Macron el millor aliat. Itàlia actua política­ment a favor del cap de govern reco­ne­gut per l’ONU. Un tren­ca­clos­ques com­plex en una Europa que, un cop més, no parla amb una sola veu en matèria de política exte­rior. La con­ferència con­vo­cada per Merkel ha fet acos­tar-se a Berlín Josep Bor­rell, cap de la diplomàcia de la UE, així com el pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Char­les Mic­hel, i la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen. Val a dir que ella ja era al seu país dis­sabte per pas­sar-hi el cap de set­mana, a més de man­te­nir una pri­mera tro­bada amb Merkel. La forta presència dels caps de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees no pot ama­gar, però, que la UE arriba tard per inten­tar arre­glar les coses en un país veí per al bloc comu­ni­tari i en guerra civil des del 2015.

Males­tar grec

Mitja dot­zena més de països hi estan con­vi­dats. Entre els quals, els EUA, repre­sen­tats pel secre­tari d’estat, Mike Pom­peo. I, evi­dent­ment, l’ONU, amb el seu secre­tari gene­ral, António Guter­res, com a amfi­trió ofi­cial de la tro­bada. No hi serà Grècia, mal­grat la indig­nació d’Ate­nes, que tre­mola per l’intru­sisme a les seves aigües que sig­ni­fica una aliança entre Tur­quia i Trípoli.

Merkel es dis­posa a fer els deu­res que ha dei­xat apar­cats la UE, divi­dida com sem­pre. “És l’inici d’un procés. No en podem espe­rar grans resul­tats en un dia”, insis­tia diven­dres el por­ta­veu de la can­ce­llera, Stef­fen Sei­bert. Es tracta de recon­duir cap a la via del mul­ti­la­te­ra­lisme un con­flicte en què hi ha massa mans i interes­sos ali­ens con­fron­tats.

Una treva sig­nada pels dos bàndols, el de Haf­tar i el d’Al-Sar­raj, seria un bon començament. L’ofen­siva sobre Trípoli oberta per Haf­tar l’any pas­sat ha pro­vo­cat 1.500 morts i uns 150.000 des­plaçats interns. Líbia, país de trànsit per a la migració afri­cana cap a Europa, és un pano­rama de camps de refu­gi­ats en con­di­ci­ons infra­hu­ma­nes, on l’escla­vi­tud i les vio­la­ci­ons són el pa de cada dia.

Ale­ma­nya és el prin­ci­pal recep­tor dels refu­gi­ats que acon­se­guei­xen arri­bar a Itàlia i, d’allà, con­ti­nuen cap a altres països euro­peus. És un con­tin­gent mínim, com­pa­rat amb el milió i mig de refu­gi­ats aco­llits per Ale­ma­nya entre el 2015 i el 2019. Però la situ­ació política i humana és explo­siva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.