Un 53% d’autònoms a la comunitat xinesa
Els xinesos són la comunitat d’estrangers amb més treballadors autònoms. La majoria procedeixen de la ciutat de Whenzou, a la província de Zhejiang
La comunitat xinesa és actualment la que compta amb més treballadors autònoms, fins al punt que dels 200.000 xinesos que viuen a l’Estat espanyol, segons dades de l’INE, un 54% figura amb aquest règim laboral.
Com explica Carles Brasó, professor col·laborador dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, “les migracions de caràcter diaspòric, com la xinesa o la índia, tendeixen a dispersar-se molt geogràficament, i això fa que hi hagi més presència de petites i mitjanes empreses.”
Segons Brasó, investigador del grup de recerca de la UOC ALTER, “els xinesos són una de les comunitats immigrants més disperses geogràficament. El petit comerç, el basar o la restauració, són idonis per a aquest tipus de migració, perquè els establiments han d’estar allunyats l’un de l’altre, per a arribar al màxim nombre de consumidors i no saturar el mercat.”
Mateixa regió.
Val a dir que a la Xina la microempresa va aparèixer abans que s’aprovés la legislació sobre empresa privada, ja que dins de l’ortodòxia del règim es considerava que a les empreses de menys de vuit treballadors no hi havia explotació capitalista, tot seguint un principi de Karl Marx.
Un altre tret de la comunitat xinesa que viu a Catalunya i Espanya és l’elevat percentatge de dones autònomes. Com diu Daniel Viader, professor de Ciència Política de la UOC, aquesta circumstància “es pot atribuir a una qüestió sociocultural, i és que aquesta comunitat està molt enfocada a l’empresa familiar i l’autoocupació. No solament treballa en el negoci el titular de l’explotació, sinó també molt sovint altres membres de la família.”
Finalment, segons Viader, un altre factor que explica l’elevada ràtio de treballadors autònoms “pot ser conseqüència de les dificultats de la comunitat xinesa per a accedir al mercat de treball per compte d’altri, ateses les mancances en competències lingüístiques dels membres familiars de la primera generació que va arribar a Espanya”, explica. Viader considera que aquest model de petita empresa familiar podria deixar de ser majoritari a la comunitat xinesa “quan la segona i tercera generació accedeixin al mercat laboral després de formar-se aquí i amb les competències lingüístiques i tècniques que s’exigeixen per a poder treballar per compte d’altri”.