El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia va exigir ahir a Birmània que posi fi a la violència contra la minoria musulmana rohingya, en una significativa decisió legal que podria obrir camí perquè s’investigui en el futur la responsabilitat de l’exèrcit d’aquest país, que va protagonitzar les terribles massacres contra aquesta comunitat el 2017. La Cort Internacional de Justícia (CIJ) va ordenar a Myanmar l’aplicació de mesures cautelars per protegir la minoria rohingya d’un suposat genocidi. L’alt tribunal de l’ONU va decidir, per unanimitat, obligar Myanmar a prendre “totes les mesures al seu abast” per prevenir crims contra els rohingyes al seu territori, entre els quals, assassinats.

L’exèrcit de Myanmar també ha d’evitar altres delictes que es puguin cometre contra la minoria musulmana, com ara que els seus membres siguin víctimes de “danys mentals o corporals” o la imposició de mesures “que previnguin el naixement” de rohingyes. Així mateix, tant l’exèrcit com “grups armats irregulars” no podran cometre actes que suposin la comissió de delicte de genocidi o d’intent de genocidi. Les mesures “han de ser efectives”, segons va dir el president de tribunal, Abdulqawi Ahmed Yusuf, que va llegir la decisió, i les autoritats de Myanmar hauran de “preservar les evidències relacionades amb les al·legacions” de genocidi, les quals s’estudiaran quan es jutgi el fons de l’assumpte.

Finalment, els magistrats van exigir al país asiàtic que lliuri d’aquí a quatre mesos un informe al tribunal amb les mesures preses per complir amb l’ordre donada a conèixer ahir. Un cop lliurat aquest primer informe, Myanmar haurà de lliurar-ne un altre cada sis mesos amb un seguiment del compliment d’aquestes mesures fins que els jutges es pronunciïn sobre el fons de el cas.

L’alt tribunal de l’ONU es va alinear així de manera gairebé total amb la posició de país denunciant, Gàmbia, que va presentar les seves al·legacions basant-se en un informe de l’ONU que alertava d’accions en l’actuació de l’exèrcit de Myanmar des de l’agost del 2017 que podrien definir-se com un “intent de genocidi”.

Els representants de Myanmar van dir en defensa seva que les operacions de les seves forces militars formaven part d’una lluita contra grups armats que van atacar comissaries de policia.

La premi Nobel de la pau i líder de facto de Myanmar, Aung San Suu Kyi, va acudir a la Haia el desembre passat per defensar l’exèrcit i va assegurar que el sistema de justícia militar del seu país processarà els sospitosos dels abusos.

En els centres de refugiats, on viuen uns 745.000 rohingyes que van fugir de l’esclat de la violència a Birmània l’agost del 2017, la decisió va arribar com una possibilitat que els crims contra la seva ètnia s’aturin immediatament.