Alberg d’urgència
Cent seixanta-dues persones van fer nit al pavelló municipal de Bonmatí, confinades per l’amenaça de desbordament del Ter
L’alcalde va agrair el dispositiu de la Creu Roja, però es va queixar que el govern aixequés el confinament quan el cabal del riu augmentava
Un veí va reviure com, amb l’aigua fins a la cintura, va ajudar a salvar tres gossos d’una barraca
Ni dormir ni descansar eren l’objectiu de la majoria dels veïns de Sant Julià del Llor i Bonmatí que van passar la nit de dimecres (i bona part del dia d’ahir) al pavelló municipal de Bonmatí. L’amenaça de desbordament del riu Ter va sobrevolar els 1.270 habitants d’aquest petit municipi al límit de les comarques del Gironès i la Selva.
La Mireia Moreda, de 56 anys, estava asseguda ahir al migdia en una cadira. Havia viscut la nit amb angoixa, pensant com es trobaria casa seva quan hi tornés. “No pots dormir mai perquè pateixes pel que passarà”, explicava. També trobava a faltar el seu gos i dos agapornis (un ocell semblant a un periquito) que havia deixat a casa.
Moreda i els seus familiars van poder tornar ahir al matí a casa seva un quart d’hora: s’havia aixecat l’obligació de confinament. Els animals i els bens s’havien salvat, però en aquell moment les autoritats ja havien tallat l’entrada i la sortida del poble pel pont, és a dir, per la GI-532. Bonmatí, incomunicat, no tenia llum. L’única manera de sortir era passar per Constantins (Sant Gregori) i les Serres (Sant Martí de Llémena, Gironès) i fer una volta de revolts per la GI-532 amb trams en paral·lel a la riera de Llémena, plena d’aigua, fins a Sant Martí de Llémena.
L’alcalde, preocupat
La sensació era d’anormalitat, d’excepció i, tot i que no plovia, d’amenaça. El cabal del riu, a prop de la colònia Bonmatí, feia espantar. L’alcalde de Sant Julià del Llor i Bonmatí, Marc Garcia, estava pendent al peu del canó, després d’haver dormit molt poc. Preocupat i sense acabar d’entendre algunes coses, el batlle estava satisfet. “La nit ha anat bé, amb la gent resignada, i amb la feina espectacular de la Creu Roja. No tenim la logística que tenen ells. La gent hauria pogut venir aquí, però hauria dormit a terra”, reconeixia.
Garcia no entenia com el confinament del municipi s’havia aixecat a primera hora del matí, quan el perill encara no havia desaparegut. “A les sis han anunciat per Twitter el desconfinament, i la gent ho ha vist i ha marxat. A les vuit ja no hi quedava ningú. Però a dos quarts de deu han vingut els Mossos i han dit que s’havia de tornar a confinar la gent.” El batlle no va ser consultat. “No he vist clar que la gent pogués marxar, i ningú m’ha preguntat com ho veia l’Ajuntament.”
L’alcalde explicava que a la una de la matinada de dimecres el cabal del riu arribava fins als 1,8 metres i que, en canvi, ahir al matí havia superat els 4. Era llavors quan el govern havia anunciat que s’aixecava el confinament a la gairebé trentena de municipis de la conca del Ter, incloent-hi Girona i Salt.
Ni l’alcalde, a punt de fer 40 anys, ni la Montse Pujol, que en té 76, havien viscut una situació semblant. Pujol viu a Bonmatí des del 2007 i va trobar lògic que els fessin marxar de casa dimecres a la nit. “Han preferit que vinguessin aquí, i la veritat és que la Creu Roja ens ha ajudat.” La Creu Roja, efectivament, duia la veu cantant. Hi havia voluntaris de Girona, de Vic, de Mataró. El coordinador del desplegament per a l’“alberg” era en Carles López, el president de la Creu Roja d’Osona. L’entitat va ajudar dos veïns a sortir de casa amb un 4x4, i al pavelló va atendre 162 persones, distribuïdes en 26 famílies. Del total de persones allotjades, 17 eren menors. L’entitat va preparar fins a 171 places per dormir, amb llits plegables, i al migdia va repartir el dinar, que incloïa arròs o macarrons. “Primer la gent gran i els nens”, deien els responsables.
Tres hores
Hi havia mares i pares, àvies i avis, i nenes i nens, al pavelló. En Kevin Cobo, veí de Bonmatí, té 26 anys i feia un mos. Se’n va anar de casa juntament amb la dona i la seva filla. Va explicar que va rebre un Whatsapp de l’Ajuntament aconsellant-los que pugessin al pavelló. “L’alcalde ha fet la seva feina. En tres hores ha muntat tot això”, va dir.
Cobo va explicar que cap al migdia havia anat a veure els horts, “que estaven inundats”. Va explicar que, amb una altra persona, havia sentit el lladruc de tres gossos dins una cabana. “He pensat que no els podíem deixar allà. L’aigua m’arribava a la cintura, però els hem anat a buscar. Els Mossos m’han donat cinc minuts.” L’amo –recordava– ja hi havia anat abans a rescatar un cavall. A Cobo el va colpir el soroll que fan els arbres quan baixen riu avall.
A Anglès, una vintena de persones també van passar la nit de dimecres fora de casa. Va ser al gimnàs de l’escola Pompeu Fabra i a causa del confinament decretat pel govern. El dia abans, dimecres, s’havia trencat una canonada d’aigua del pont del carril bici entre la Cellera i Ter i Anglès per l’acumulació de troncs i arbres.
Ahir encara continuaven les tasques de l’ACA per reparar els desperfectes. La situació es va agreujar cap al migdia. L’aigua no va sobrepassar el canal de la Burés, però sí que va arribar fins a l’N-141e a tocar de l’empresa Antex, a la recta de Trullàs. Els Mossos van tancar la carretera a dos quarts d’una del migdia. A la tarda ja es podia circular fins a Bonmatí, però des d’aquí fins a Bescanó, encara no.