El Suprem pot dictar el final de la legislatura després de vetar tres investidures
El tribunal podria sentenciar en ferm la inhabilitació de Torra abans que firmi el decret d’eleccions
El 2018 ja va interferir frenant Puigdemont, Sànchez i Turull
El Tribunal Suprem es va erigir en protagonista de l’inici de la dotzena legislatura catalana com un deus ex machina i pot aspirar a firmar-ne l’última pàgina. Després d’haver vetat –en algun cas amb ajut del Tribunal Constitucional– a partir del gener del 2018 fins a tres investidures –la de Carles Puigdemont, la de Jordi Sànchez i la de Jordi Turull, en aquest cas empresonant-lo al final de la primera votació–, el Suprem reté a la mà el calendari de quan aborda i sentencia sobre el fons de la inhabilitació de Quim Torra amb el dubte de si el president serà a temps de firmar el decret de convocatòria de les eleccions o si es pot veure sorprès per una contraprogramació de les togues des de la plaça Vila de París de Madrid.
El que ha fet el Suprem –en concret la sala tercera o del contenciós administratiu– amb Torra ara per ara és avalar que no se suspengui la inhabilitació exprés que ha imposat la Junta Electoral Central com a diputat de JxCat. Els magistrats del tribunal van descartar la petició de la defensa de Torra i de la fiscalia, que volien deixar sense efecte la inhabilitació –primer de manera cautelaríssima i més tard de manera cautelar– fins a la resolució del fons del cas.
Sentència de cassació
Si dimarts el president del Parlament, Roger Torrent, ja va acusar el Suprem i la JEC de “segrestar” el vot de Torra en retirar-li l’acta de diputat, el risc ara és el segrest de l’atribució més sagrada que té un president després del poder de nomenar els consellers: la firma del decret on fixa la data de les eleccions. La decisió de Torra d’anunciar unes eleccions aviat però sense data i alhora supeditades a la tramitació del pressupost –que es completa a finals de març– dona dos mesos de marge en què el Suprem es pot convidar de nou com a deus ex machina amb la sentència de cassació que ha de confirmar la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència i la inhabilitació de Torra pel cas de la pancarta pels presos al balcó de la Generalitat.
L’independentisme té motius suficients per ensumar-se alguna cosa tenint en compte el biaix polític que guia el calendari del Suprem. En una ofensiva judicial que va incloure reunions en cap de setmana, el TC també es va convidar a les investidures i en algun cas va passar al davant del Suprem, com quan va crear doctrina en exigir a Puigdemont la investidura presencial, mentre que l’instructor, Pablo Llarena, activava a voluntat el 384 bis de la Lecrim ideat per a rebels armats. Però amb Sànchez tot el protagonisme censor va ser de Llarena gràcies a l’instrument de la presó preventiva. Llarena va arribar a raonar en una interlocutòria que les “aportacions” dels presos “estan directament vinculades a una explosió violenta” per impedir que Sànchez acudís al Parlament.
En el cas de Turull, el jutge del Suprem el va empresonar el 22 de març del 2018, just l’endemà de no ser elegit en primera votació pel no de la CUP. Era el primer cas en què una toga fa avortar un ple d’investidura tot impedint celebrar la segona votació reglamentària. Llarena va forçar la polisèmia del 384 bis de la Lecrim i, on diu “individus terroristes o rebels”, ell ho va traduir per acusats per rebel·lió. Al final, Manuel Marchena va negar la rebel·lió en la seva sentència del 14 d’octubre basada en la sedició.