L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar ahir l’emergència internacional en vista de la ràpida expansió del coronavirus de Wuhan, a la Xina. “La raó principal no és el que passa a la Xina, sinó el que passa en altres països”, va argumentar el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, després de la reunió dels quinze experts del comitè d’emergència reunits ahir a Ginebra. La decisió de l’OMS farà augmentar la coordinació entre totes les xarxes sanitàries estatals del món per incrementar les mesures de prevenció i homogeneïtzar programes de tractament, quarantena i conscienciació.

La declaració de l’OMS arriba després que la setmana passada un comitè d’emergència d’aquest organisme considerés que encara era “massa aviat” per declarar una alerta global, ja que aleshores l’epicentre de l’epidèmia es mantenia a la ciutat central xinesa de Wuhan i els casos a l’estranger eren de persones procedents d’aquest focus.

L’OMS respon així al creixent nombre de casos fora de la Xina (68 en 15 països, segons les últimes dades de l’organisme de l’ONU) i que diversos d’aquests ja s’han diagnosticat en persones que no van estar al país asiàtic, sinó que van ser contagiades per pacients que procedien de la Xina.

Per declarar una emergència internacional, l’OMS exigeix tres criteris: que es tracti d’un esdeveniment extraordinari, que constitueixi un risc de ràpida expansió en altres països i que requereixi una resposta coordinada internacional. En el passat, l’OMS ha declarat aquest tipus d’emergència en cinc ocasions: davant el brot de grip H1N1 (2009), els de l’Ebola a l’Àfrica Occidental (2014) i a la República Democràtica del Congo (2019), el de pòlio el 2014 i el del virus zika el 2016.

La infecció del coronavirus va arribar ahir a 8.100 persones, una xifra que supera la d’infectats per l’epidèmia de la SARS. La immensa majoria de les infeccions es van produir en un mercat il·legal d’animals a la ciutat de Wuhan i el virus ja ha costat la vida de 170 persones, segons els darrers balanços oficials. A més, s’han produït més d’un centenar de casos en altres països.

La declaració de l’OMS suposa un cop per a l’orgull de la Xina, que assegura que té prou capacitat per posar fi al virus, però també per a la seva economia i, de retruc, les finances internacionals. La SARS, també originària de la Xina, va provocar la mort de prop de 800 persones i s’estima que va costar a l’economia internacional uns 30.000 milions d’euros, un 0,1% del PIB mundial del 2003. Des d’aleshores, la Xina ha guanyat encara més pes en l’economia global.

L’expansió del coronavirus ha obligat les autoritats xineses i les d’altres països a prendre mesures dràstiques per mirar de frenar l’epidèmia. A la província xinesa de Hubei, de la qual Wuhan n’és la capital i on hi ha hagut gairebé totes les morts, uns seixanta milions de persones viuen confinades a casa, i només en surten amb una màscara de protecció posada.

Austràlia, Corea del Sud, Singapur, Nova Zelanda i Indonèsia han posat les persones evacuades en quarantena durant almenys dues setmanes, mentre que als Estats Units i al Japó es duu a terme un aïllament més curt i voluntari. Tres dels 206 japonesos evacuats dimecres estan infectats i dos d’aquests no havien presentat símptomes. El darrer país a informar d’una persona amb el coronavirus és l’Índia, on un estudiant va ser contagiat a la Universitat de Wuhan.

A tot això cal sumar-hi que les autoritats sanitàries dels Estats Units van confirmar ahir que s’ha produït el primer cas de contagi local de coronavirus de Wuhan al país. Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) van indicar que es tracta d’una persona que vivia amb una dona de Chicago que havia viatjat a Wuhan. El nou infectat és la parella del segon dels cinc casos confirmats de pacients amb el coronavirus als Estats Units, que fins ara eren persones que havien viatjat a la Xina abans de presentar símptomes quan havien tornat al país, segons van indicar responsables dels CDC i del Departament de Salut de l’estat d’Illinois.