Han passat tres anys i mig des del sorprenent resultat del referèndum del Brexit. Des del juny de 2016, data del referèndum, han passat moltes coses a la UE i més encara en el si del Regne Unit, on, en el pla polític: han caigut dos primers ministres, Cameron i May; s’han celebrat dues eleccions; el cap de l’oposició, el laborista Corbin ha tingut un revés electoral del que costarà molt de refer-se; s’ha reforçat el partit nacionalista escocès, i s’ha remogut la relació entre les dues Irlandes. En el pla social, s’ha general incertesa i confusió en la ciutadania britànica i també entre els tres milions d’europeus que viuen al Regne Unit. I, en el pla econòmic, la incertesa i els dubtes també s’han instal·lat en sectors de l’economia, com ara el financer, amb dubtes de si Londres podrà mantenir-se com a plaça financera de nivell (ocupa directament i indirecta dos milions de persones i representa un 11% del PIB), o sectors relacionats amb el transport i la logística, pel que fa als controls que hi podria haver si canvien les condicions legals i duaneres.

Amb la sortida del Regne Unit de la UE aquest 31 de gener, no se solucionen les incerteses. De fet, la sortida és ordenada, tal com està establert en el que han signat els mandataris de la UE i el govern britànic, i poques coses canviaran aquests dies, però, d’altra banda, sí que s’inicia un dur camí per negociar l’acord que haurà de guiar les relacions entre la UE i el Regne Unit, el que està previst que estigui signat abans del 31 de desembre d’enguany, amb la possibilitat d’allargar-ho un any més i, si calgués, un altre any. I és aquest acord el que ha de resoldre les incerteses i els dubtes que ara tenen els ciutadans i les empreses.

Veurem si el Regne Unit, sota la batuta de l’extravagant premier Boris Johnson, no surt dels estàndards que té pensants la UE per a l’acord per assolir, perquè, si no és així, entrarem altra vegada en una incertesa i en l’escenari d’un Brexit sense acord que seria dolent per a les dues parts i, en definitiva, per a la ciutadania i les empreses britàniques i europees. Esperem que, tot i que cada part defensarà els seus interessos, al final s’arribi a un acord raonable i els escenaris d’aranzels, de legalitats laborals i fiscals, de temes logístics, d’aspectes de la sanitat, l’educació i les relacions amb les universitats i la investigació, de les qüestions pressupostaries i de cohesió social, de la gestió del turisme, de les relacions en seguretat i defensa, de l’economia, del mercat interior i de les quatres llibertats i d’altres es mantinguin en termes raonables, acceptables per tots i respectuosos amb la ciutadania. Com ha manifestat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, l’acord per assolir no pot ser com si el Regne Unit fos un estat membre, però, ha vingut a dir, ha de ser el millor acord per a tothom. Tenim onze mesos per aconseguir convertir una sensació d’incertesa en un acord que representi avantatges per als dos signants, la UE i el Regne Unit. El temps ens dirà si s’ha aconseguit.