Mentre el Tribunal Suprem té sobre la taula si ratifica o no l’any i sis mesos d’inhabilitació per exercir càrrec públic que el desembre passat el TSJC va imposar al president de la Generalitat, Quim Torra, per la no retirada d’una pancarta a favor dels presos polítics i exiliats del balcó del Palau de la Generalitat com li ordenava la Junta Electoral Central (JEC) el març del 2019 perquè era període electoral, ahir l’alt tribunal català va acceptar investigar el president per un nou delicte de desobediència i també per la no retirada d’aquesta pancarta, que va ser tornada a posar el maig del 2019.

En aquest cas, va ser la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC la que va ordenar al president Torra la retirada de la pancarta a favor dels presos i exiliats, el setembre passat, fora d’època electoral, en acceptar la mesura cautelar demanada per l’entitat Impulso Ciudadano, liderada per l’exdiputat de Cs José Domingo. La defensa del president Torra va denunciar ahir que es tracta d’“una nova causa general contra l’independentisme motivada per raons polítiques”. D’altra banda, avui es preveu que el penalista Gonzalo Boye presenti al Suprem el recurs contra la condemna a Torra.

El segon procés penal neix el 23 de setembre del 2019, quan la sala contenciosa del TSJC demana al president Torra que retiri del balcó del Palau el cartell en què posava “Llibertat presos polítics i exiliats. Free political prisoners and exiles”, així com tot tipus de símbols, com ara els llaços grocs, i li donava 48 hores per fer-ho. El govern va presentar recursos a la mesura, fins que, “com que es negava a fer-ho”, el 27 de setembre es va ordenar al cap dels Mossos d’Esquadra que anessin a retirar-la, ordre que es va executar al migdia. Poc després, els exdiputats Lluís Llach (JxSí) i Antonio Baños (CUP) i les activistes Teresa Casals i Sílvia Bel van sortir al balcó i van penjar una pancarta en què es podia llegir “Llibertat d’opinió i expressió. Article19 de la Declaració Universal dels Drets Humans”, sense cap símbol, com exigien els jutges.

En la resolució final, la sala contenciosa confirmava la retirada de la pancarta i argumentava que el president Torra té tota la llibertat d’expressar-se, però que a la façana d’un edifici de la Generalitat “ha de prevaldre la neutralitat institucional”, ja que “les institucions, a diferència dels ciutadans, no gaudeixen del dret fonamental de llibertat d’expressió”. Una argumentació que ja exposava l’instructor de la sala penal del TSJC en la primera causa contra el president Torra per desobediència.

I en vista del comportament del president, la sala contenciosa, el 2 de desembre del 2019 (deu dies abans de la primera condemna d’inhabilitació), demanava a la sala penal si veia oportú investigar-lo per un delicte de desobediència, acceptat ahir per la sala penal del TSJC.