Les discussions pel divorci es reactiven un cop signats els papers de la separació. Ara toca decidir com serà la vida del Regne Unit i la Unió Europea un cop el trencament sigui efectiu el 2021. Com a punt de sortida en les negociacions sobre la nova relació, Brussel·les va proposar ahir crear una àrea de lliure comerç amb els britànics en què condiciona el grau d’accés al seu mercat únic al compliment dels estàndards europeus. Una oferta per començar a negociar que supediten al joc net del govern de Boris Johnson.

Ara que el Regne Unit ja és oficialment fora de les institucions europees, si bé continua a efectes pràctics sota el paraigua europeu, comencen les converses per pactar un acord de relacions amb la UE on es decidiran els nous lligams en àmbits com ara el moviment de persones, el transport, l’educació o la seguretat. El comerç, però, serà el “pilar central” d’aquest pacte.

El cap negociador del Brexit, Michel Barnier, va presentar ahir la proposta de la Comissió Europea per “construir” aquesta nova relació, en què planteja la creació d’una àrea de lliure comerç amb l’illa britànica. És a dir, que ni britànics ni europeus puguin imposar impostos ni quotes per accedir al seu mercat. La CE també vol un ampli acord que inclogui els serveis financers, les telecomunicacions, el sector digital, la propietat intel·lectual o la contractació pública.

Mantindrien una relació comercial similar a la que té el bloc amb el Canadà o Corea del Sud, però Barnier ja va avisar que cada àrea de lliure comerç és diferent i no hi ha precedents d’un acord amb un exsoci del club europeu.

L’accés fàcil al mercat europeu, que representa la tercera economia mundial, ha de ser a canvi d’una competició “oberta i justa”, va avisar ahir Barnier. La CE reclama que els productes no siguin més competitius gràcies, per exemple, a ajudes públiques o a estàndards mediambientals més baixos, en el cas que el Regne Unit opti per desviar-se del marc europeu. “Es tracta de gestionar les divergències que ara el Regne Unit vol redescobrir, però no hi pot haver una competició injusta”, va defensar el diplomàtic francès.

D’altra banda, l’executiu europeu condiciona l’àrea de lliure comerç a un pacte pesquer. Els països del bloc que pesquen a prop de les aigües britàniques, especialment França, estan preocupats per possibles restriccions que perjudiquin el seu sector. “Aquest pacte hauria de proporcionar accés recíproc als mercats i a les aigües amb quotes estables”, va avançar Barnier. Fent aquest nexe amb l’acord comercial els europeus deixen clar que mantindran una posició dura per defensar la pesca.

A banda de l’aspecte purament comercial, Brussel·les també negociarà amb Londres qüestions com la mobilitat o l’educació. Estan disposats a mantenir la participació dels britànics en programes com l’Erasmus+ o l’Horizon 2020, de recerca i investigació. Pel que fa al moviment de persones, demanen que qualsevol acord es basi en la “no-discriminació” entre països de la UE i “completa reciprocitat”.

En el capítol sobre seguretat, la CE està especialment preocupada per l’intercanvi d’informació i dades personals amb Londres. D’entrada, exigeixen a Johnson que es comprometi a aplicar la convenció europea de drets humans i que estableixi “estàndards adequats per a la protecció de dades”. També pretenen crear un “mecanisme de resolució de disputes” per controlar que si alguna de les dues parts se salta l’acord, hi haurà conseqüències. Des de Brussel·les reivindiquen el rol del Tribunal de Justícia de la UE per dirimir qüestions que afecten el dret europeu.

Barnier espera que les capitals del bloc donin el vistiplau formal a les línies de negociació el 20 de febrer per encetar les converses. Al març s’obriran dotze meses temàtiques per avançar en les qüestions més importants. I és que ja preveuen que aquest acord de gran abast no es podrà assolir en menys d’onze mesos i com a mínim volen assegurar-se que els aspectes més crítics estiguin resolts si Johnson no acceptar una altra pròrroga del Brexit.